Mercè Rodoreda tenia fama d'hermètica, però hi va haver almenys un dia en què va deixar la cuirassa a l'armari: el dia en què va oferir un berenar a l'editor Josep Maria Castellet i la seva dona. Ventura Pons ha filmat una recreació d'aquesta conversa, amb el títol Un berenar a Ginebra, i TV3 l'estrena avui, a dos quarts d'onze de la nit.
El gruix de l'acció té lloc entre les quatre parets de l'apartament que té l'escriptora a Ginebra. Quatre parets que són Catalunya, segons explica Rodoreda, encarnada per Vicky Peña (a qui acompanyen Joan Carreras i Cristina Plazas en papers destacats). Han passat quinze anys des que s'hi va instal·lar i té l'estabilitat que li va faltar en les anteriors etapes del seu exili. El seu gran amor, el crític Armand Obiols, fa dos anys que va morir. L'autora d' Aloma comença a desgranar records i, en el que acaba resultant pràcticament un monòleg, repassa la seva infantesa, l'enamorament d'Andreu Nin, la guerra, l'exili... i també per què les flors i els àngels tenen una presència important en la seva obra. Apareix també el fill, de qui va estar tan distanciada i amb el qual només es va reconciliar pocs dies abans de morir. Tot i que la Rododera del film apareix riallera i despreocupada, en algun moment relata que té "una manca de delit de viure que fa escruixir" i confessa que no vol escriure més.
La cinta té algunes picades d'ull als seguidors de la novel·lista. Hi surt, per exemple, el periodista Lluís Permanyer, recreant l'entrevista que li va fer, ja fa uns quants lustres, a la televisió. La caracterització és un altre dels punts forts: fins i tot han fet fer una còpia del penjoll amb forma de peix amb el qual l'escriptora va sortir retratada en alguna de les seves fotografies més populars.
