La caverna mediàtica sol actuar d'una manera tan bunqueriana i monolítica que, quan algú dels seus profetes se'n desmarca, és de justícia reconèixer-ho. Ho feia ahir Luis María Anson a El Mundo , en dos articles. Dedicava una carta laudatòria a Teresa Toda, subdirectora d' Egin . "Em vaig oposar a l'atropellament que se suspengués el diari, perquè els periòdics no delinqueixen. [...] Tancar un diari soscava la llibertat d'expressió". A la mateixa pàgina, remetia també carta a Alberto Fabra: "Sóc partidari (ho he estat sempre) de la televisió pública. [...] Em solidaritzo amb els meus companys de Canal 9. Ells no són culpables dels errors polítics ni de les voracitats sindicals. Sabien que la llibertat d'expressió quedaria desemparada amb el tancament de la televisió autonòmica i han lluitat com panteres". I concloïa: "No només tenen la meva comprensió, sinó també el meu suport i solidaritat. I amb el meu, el de la immensa majoria de la professió". La llàstima és que, entre la minoria, hi ha el director del diari per al qual treballa, que va aplaudir -literalment, en un tuit- el tancament del canal. Perquè suposo que és a ell qui cal atribuir la decisió de no informar -ni a l'edició catalana ni a la general- de la multitudinària manifestació que dissabte va protestar a València contra aquesta clausura, la qual cosa demostra que tenir mitjans públics -gestionats de manera diferent que Canal 9, esclar- potser no és tan mala idea.
Al racó de pensar
EDUARDO GOLIGORSKY
ARTICULISTA DE LIBERTAD DIGITAL
"De l'anacrònic 'florido pensil' de la Formación del Espíritu Nacional han sorgit els plançons de la Formació de l'Esperit Secessionista"
