Triomfalistes amb l’atur, tot i que cada cop hi ha menys feina

Si et donen un pèsol cada dia, al cap de l’any hauries de tenir més pèsols que no l’1 de gener. Nivell Barri Sèsam, oi? Doncs no és tan senzill. La portada de l’Abc anuncia ben ufana: “1.757 llocs de treball nous cada dia”. I diu el subtítol: “Espanya baixa dels cinc milions d’aturats per primera vegada des del 2011”. La Razón va pel mateix camí, i deixa més clara la intencionalitat política de la dada: “L’atur baixa de cinc milions per primer cop des de l’etapa socialista”. Però El Mundo comença a aigualir el triomfalisme: “El turisme i el sector públic empenyen l’ocupació fins a nivells anteriors a la crisi”. I la galleda d’aigua freda arriba ja amb titulars com els d’El Periódico : “Menys aturats, menys feina: la reducció de la població ocupada i la temporalitat castiguen el mercat de treball”. O el d’El País: “Saldo de legislatura: menys atur, però menys persones treballant”. Perquè resulta que fa cinc anys hi havia 18,15 milions d’espanyols amb feina i ara només n’hi ha 18,04.

Si duem aquesta tendència al límit, arribem a la conclusió que l’atur serà zero, perquè hi haurà zero treballadors, però també zero persones buscant feina. Perquè l’Enquesta de Població Activa només considera aturats els que busquen feina. Els que no ho fan —perquè han perdut ja tots els subsidis, per exemple— cauen a la categoria d’“inactius”: uns llimbs estadístics. Tornant als pèsols, per acabar-ho de fer fàcil: si efectivament te’n donen un cada dia però te’l menges —perquè vius, per exemple, en una de les 720.000 llars espanyoles que no tenen cap ingrés declarat— quan arribi el 31 de desembre no tindràs gaire reserva de pèsols. Però podràs entretenir-te, això sí, llegint portades sobre la formosa recuperació econòmica que rega Espanya.