Tenyeix metafòricament, esclar. Primer, una doble pàgina glossava el centenari del naixement de Joan de Borbó. En diversos llocs del text aplaudien l'oposició al franquisme d'aquest "gran patriota", i ressenyaven l'abnegació amb què va dur no regnar mai. (Cal dir que l'abnegació, amb iot, passa millor. I el mateix text reconeix que el comte de Barcelona era un "amant dels plaers de la vida", ehem, vostès ja m'entenen.) En canvi, enlloc no es deia que aquesta enemistat amb Franco va venir després que ell intentés lluitar en el bàndol colpista i el general Mola refusés l'oferiment, per por que els carlins retiressin el seu suport si el fill d'Alfons XIII apareixia com a protagonista de la sublevació. (Correcció: no en parla l'article principal però el bitllet de Màrius Carol sí que en fa referència) El pla A del gran demòcrata Joan de Borbó era defenestrar una República legítima, ves per on. La segona peça de color cuore a Política era una pàgina que incloïa disset fotografies (!) de María Dolores de Cospedal. Amb el títol "La marca Cospedal" , l'article celebrava la imatge "formal i moderna" de la número 2 del PP. El text despistava una mica, perquè la redactora li diu " trendy " i li regala altres floretes, però l'experta a qui entrevista puntualitza que "vesteix bé però no és elegant" i que "no va a la moda". I afegeix: "Però té el seu estil", que és letal, perquè tothom sap que és l'eufemisme equivalent a quan ens presenten un bebè no especialment agraciat i no se'ns acut res més que dir als pares: "Ui, és molt graciós".
Al racó de pensar
PEDRO J. RAMÍREZ
DIRECTOR D''EL MUNDO'
"Aznar, l'únic líder del centredreta capaç de canviar el cabal del riu, ha tornat per quedar-se"
