Naomi Watts. Il·luminant el costat fosc

Quan tenia 14 anys, Naomi Watts va quedar atrapada pels corrents de l'oceà i va ser salvada in extremis pel seu germà: l'única seqüela que li va quedar va ser la por a nedar en aigües profundes. Poc s'imaginava aquella adolescent anglesa establerta a Austràlia que, tres dècades després, estaria a les portes de guanyar un Oscar pel seu paper de supervivent d'un tsunami. De moment, avui opta a tenir ja un tast de la glòria als premis Goya, en què està nominada pel seu paper a Lo imposible.

Watts va saltar a la fama el 2001 de la mà de David Lynch, que la va convertir en la hipnòtica protagonista de Mulholland drive. Li arribava l'èxit després de passar-se deu anys provant sort com a model i com a actriu de pel·lícules de tercera. Un ascens fulgurant.Va passar de cobrar 5.000 euros pel seu paper a la quarta part (!) de Els nens de les panotxes, l'any 1996, a ingressar-ne 5.000.000 per deixar-se segrestar per King Kong el 2005.

Mirada aiguosa, cabells rossos de conte, equilibri de qui practica ioga, judo i jujutsu, cos menut de metre seixanta-quatre, dues incisives vagament rebels que fan la boca imperfectament perfecta... La carcassa suggereix fragilitat, però ha encarnat heroïnes que entomen situacions extremes. Això sí, resol els papers des de la contenció interpretativa; rares vegades recorre a l'excés. I és de la minoria d'actrius mainstream que es despullen amb naturalitat.

D'on surt aquesta força interior i l'atracció pel costat fosc? D'haver patit. Els seus pares es van separar el 1972, quan ella tenia quatre anys. Ell era tècnic de gira dels Pink Floyd i va desaparèixer un parell d'anys: el riure histèric que obre l'àlbum The dark side of the moon és el seu. Va tornar, però poc després una sobredosi d'heroïna el mataria. "El dolor és important a la vida", va explicar Watts anys més tard. "Com a artista has d'experimentar el patiment". Ha fet comèdia, amb Woody Allen per exemple, però és en el drama i en el terror on la seva estrella fosca brilla més.