PAREU MÀQUINES

L'absurditat de preguntar-se si Assange és un periodista

Les primeres filtracions de Wikileaks van tenir una evident utilitat pública

"Julian Assange no és un màrtir de la llibertat de premsa. El seu abocament d'informació sense censures va ser l'acte d'un anarquista, no d'un periodista". És un tuit de 'The Economist' que se suma al rebuig generalitzat que genera Julian Assange en molts mitjans assentats. Queda lluny aquella visió idealitzada de Wikileaks, que va convertir-se en coneguda mundialment gràcies a la seva 'entente' amb alguns dels diaris més prestigiosos del planeta. La simpatia inicial generalitzada per aquell jovenet nivi s'ha anat esvaint: acusacions de violació, connivència amb la maquinària de desinformació del Kremlin...

Assange no és un periodista, perquè les seves filtracions les va fer arribar seguint una metodologia que no és la de l'ofici. Però la línia és més fina del que pretén 'The Economist'. Els documents alliberats per Wikileaks tenien un indubtable interès informatiu. I, per bé que editar-los per preservar algunes dades era preceptiu, això no qüestiona la utilitat pública de la filtració. Se l'acusa ara d'haver 'hackejat' ordinadors per aconseguir informació. Cap mitjà admetria obtenir directament una informació per aquest mètode, però la majoria estaran encantats de publicar-la, si miraculosament els arriba un dossier a sobre la taula. La periodista del 'New York Times' Sheera Frenkel explicava com li havien ofert dossiers a requesta. "La meva resposta sempre era la mateixa: puc mirar-me una cosa que tens, però no puc demanar-te que aconsegueixis una cosa per a mi".

Quan el poder amaga una mala pràctica, el sistema acaba justificant l'obtenció de la informació per vies anòmales en nom de la transparència. I es protegeix els periodistes que han fet de mitjancers. Si Julian Assange perd aquest privilegi, el periodisme pot sortir-ne escaldat. Encara que ell no sigui periodista.