17/09/2018

On acaba la caricatura i comença el racisme?

2 min
La vinyeta publicada al 'Herald Sun'

BarcelonaEl 'Herald Sun' australià, propietat de Rupert Murdoch, caricaturitzava Serena Williams en una vinyeta arran de l'incident que va protagonitzar amb un àrbitre. El dibuix, del vinyetista Mark Knight, ha donat la volta al món perquè atletes i altres celebritats –des de Nicki Minaj fins a J.K. Rowling– l'han criticat per racista i/o sexista. S'hi veu la tenista saltant sobre la seva raqueta amb fúria, amb un xumet a prop. El problema és que l'han dibuixada exagerant fora mesura els seus llavis molsuts i els cabells afro.

Podria semblar que la Internacional Papanates torna a mostrar una pell molt fina: al capdavall, es tracta d'una caricatura. Però hi ha factors que em fan pensar que efectivament el dibuixant –ni que sigui involuntàriament– ha deixat que hi llisquessin pinzellades racistes. Per exemple, a la seva rival la pinta rossa i amb la pell blanca tot i ser japonesa i amb ascendència haitiana. I la caricatura de Williams remet directament a la iconografia adoptada pels qui han volgut denigrar els negres, fonamentalment dibuixant-los animalitzats o salvatges, amb més o menys dissimulació. La vinyeta a debat entronca amb aquesta tradició: la del dibuix del Conguito, per entendre'ns. Em crec el dibuixant quan diu que no pretenia comentar res sobre sexe o raça, però d'un professional se suposa que ha de tenir més coneixement de les implicacions possibles dels seus dibuixos.

I, sobre el sexisme, ho resumia molt bé el còmic Trevor Noah. S'ha criticat el mal temperament de la tenista, mentre que si hagués estat un home difícilment hauria merescut cap comentari. Se suposa que és el que els homes fan: cridar. I es glorifica. Allò que en les dones és presentat com a prova de la seva histèria, en els homes els mitjans carques ho saluden com l'apassionament inherent al joc.

stats