Els qui acomiaden amb pena Billy el Niño

BarcelonaLa dictadura espanyola fa quaranta anys que mor al llit. El covid-19 s’ha emportat Billy el Niño, policia cèlebre per les acusacions de tortures que s’amuntegaven sobre seu. No mor amb les botes posades, perquè feia anys que estava retirat, però sí amb les medalles al coll. Medalles pensionades, per a més greuge. És interessant com ho explica la triple dreta mediàtica. No amaguen el perfil sinistre del personatge, però cap dels diaris de la caverna dedica una opinió a l’assumpte. I, en la part informativa, també hi ha detalls delators. L’Abc, per exemple, hi posa l’avantítol "El govern no va complir la seva promesa", en relació amb la retirada de les condecoracions que exigien els represaliats. Posar el focus en Sanchez és una manera com qualsevol altra de desviar-se del problema de fons, que és la pervivència d’elements franquistes a les institucions sensibles de l’Estat. En el cas de La Razón, s’hi posa sucre glacé: "Ningú recorda la seva important intervenció en les investigacions que van concloure amb el rescat dels presidents del Consell d’Estat i del Consell Suprem de Justícia Militar, segrestats pel GRAPO l’any 1977". El diari diu que, sota el seu comandament, els agents "van dur a terme una brillant operació".

L’únic consol és que, com a mínim, aquests diaris encara hi marquen alguna distància. No és el cas de l’ultramuntà –i ultra moltes coses– Alerta Digital. El titular és: "L’adeu d’un espanyol exemplar: mor amb les medalles posades el policia Billy el Niño, flagell de terroristes i marxistes subversius". Els estalvio els detalls. Però és indicatiu: si la Transició es va basar en l’oblit sisplau per força, la nova dreta –nova amb totes les cometes que vulguin– es basa en una reivindicació desacomplexada.