Com aigualir el suport a un referèndum d'independència

Barcelona'El Periódico' ofereix avui una classe de manual sobre com la pregunta d'una enquesta condiciona la resposta. El sondeig pregunta quina posició es té davant d'un referèndum i les opcions són "no fer cap referèndum", "fer un referèndum sobre la millora de l'autogovern" i "fer un referèndum sobre la independència". És evident que la qüestió busca dividir en dos el 68,9% de persones que volen resoldre la qüestió catalana votant. Com és lògic, bona part dels que creuen en la via democràtica però votarien "no" a la independència manifesten la preferència per una votació sobre autogovern. Però aquest és un supòsit viciat, perquè, per a la meitat del país –tres punts amunt, tres punt avall– que defensa la independència, un referèndum sobre autogovern seria una trampa inacceptable. Però l'estratègia del divideix i venceràs permet al diari titular "Sols un 42% exigeix votar sobre la independència". Si els deu que som a la colla no ens decidim sobre si anar a sopar al mexicà o al japonès i diem de votar-ho, podem dir que el 100% està a favor de decidir a mà alçada a quin restaurant anem. O bé que només el 50% –per exemple– exigeix votar sobre si sopem al japonès. Aquí del que es tracta és de decidir a quina estació s'atura l'autogovern català. I hi ha un únic tren: aquesta és la gràcia –i la desgràcia, segons on visquis– de la democràcia.

Tremenda descoberta

"La Generalitat insta a delatar els col·legis que ensenyen en espanyol" ('El Mundo'). Hi detecto un to escandalitzat, quan haurien d'estar ebris de felicitat i llançant floretes a l'aire. Perquè, del que diuen, se'n desprèn una veritat inapel·lable: que la immersió que tant difamen és només paper mullat. I que, efectivament, en moltes escoles hi ha professors que fan servir el castellà. Com sempre, conflictes d'encenalls.