L'amortitzat del mes: Pablo Iglesias

BarcelonaEl cas Dina és com intentar entendre Nissaga de poder si hi has entrat directament al capítol 84: impossible de saber, entre incestos i adulteris, qui està amb qui i per què aquells dos ara s'odien. El Mundo ha estirat el xiclet d'aquesta polèmica, però finalment ha aconseguit –amb la inestimable col·laboració del jutge, esclar– estar a punt d'enviar Pablo Iglesias al Suprem. El vicepresident tindrà ocasió de contrastar la seva afirmació segons la qual a Espanya ningú llepa, judicialment parlant, per les seves idees. En tot cas, la caverna ja es cobra la peça. La Razón titulava: "Iglesias s'aferra al càrrec i el PSOE en demana la destitució si l'imputen". En realitat, Sánchez va mostrar suport públic al seu vicepresident, però les fonts anònimes permeten aquestes manipulacions. Si el PSOE demana res, que ho digui públicament: una font anònima en un diari hostil no compta com a pronunciament. "Iglesias, al Suprem", diu, per la seva banda, El Mundo, anant dos passos per davant de la notícia, ja que, de moment, el que hi ha és la petició del jutge a l'alt tribunal. No hi ha ni el suplicatori demanat, però els periodistes ebenistes ja estan preparant-li el fèretre.

Això qui ho paga?

Els diaris es fan ressò dels 800.000 llocs de treball promesos per Sánchez. Una xifra, per cert, maleïda: Felipe González va anunciar, a la campanya del 1982, reduir l'atur en la mateixa quantitat. Va passar exactament el contrari: es van destruir 800.000 llocs de treball. Gairebé totes les portades recorden que els diners venen d'Europa. I el titular més agressiu és el d'El Mundo: "Sánchez promet amb diner europeu la meitat dels llocs de treball que es creaven quan va arribar a la Moncloa". En canvi, a El País el detall de la procedència d'aquests diners no acaba trobant lloc al titular: "Sánchez promet la creació de 800.000 llocs de treball en tres anys". Com deia Rajoy... i l'europea?