L'aniversari, també, de l'era de la postveritat a Espanya

BarcelonaGoogle Trends permet situar amb molta precisió quan va començar a triomfar el terme 'fake news' per designar un tipus de manipulació periodística que, resumint, es podria definir com una notícia que –sovint gràcies a les xarxes socials– permet mantenir un relat viu encara que la realitat factual el discuteixi. L'octubre del 2016, el terme 'fake news' només rebia un 9 sobre 100, en l'índex que elabora Google sobre la popularitat de les seves cerques. Al cap de quatre mesos, ja puntuava 81 sobre 100.

Escric això en l'aniversari dels atemptats de l'11-M i penso que Espanya va establir un precedent per a tot l'escenari de postveritat que havia de venir. Són conegudes les manifestacions d'Acebes assegurant que, sense cap mena de dubte, havia sigut ETA. I també les trucades d'Aznar a diaris que van donar fruit en edicions especials en què s'atribuïa l'autoria a la banda basca. Però ja no es recorda tant l'entrevista que publicava 'El Mundo' el 13 de març d'aquell any –és a dir, en jornada de reflexió, ni més ni menys– al candidat Rajoy. El titular va ser: "Tinc la convicció moral que va ser ETA". Marianisme en estat pur: els convenciments van deixar de ser racionals per passar a ser una qüestió moral.

David Jiménez, breu director del diari entre el 2015 i el 2016, publicava un article al 'New York Times' reclamant que les víctimes i no la (baixa) política centressin l'aniversari de l'atemptat. Hauria estat bé que cités el seu antic rotatiu com un dels responsables de la politització extrema d'aquell atemptat. Que hagués recordat, per exemple, que vuit anys després de la matança el diari encara obria portades amb titulars com "La majoria no veu aclarida ni l'autoria ni l'explosiu de l'11-M". D'aquella pols venen aquests fangs.