Els principals diaris internacionals inclouen aquests dies un anunci polèmic. S’hi veu un home encaputxat, bazuca sobre l’espatlla, i aquest text: “Els jueus van refusar el sacrifici de nens fa 3.500 anys. Ara li toca a Hamàs”. The Times va refusar publicar-lo en considerar que “l’opinió que expressava era massa contundent”. Això li ha valgut crítiques de la fundació que pagava l’anunci, que acusa els mèdia britànics d’estar “infamement inclinats en contra d’Israel”. The Guardian sí que el va posar. Roy Greensdale, un dels periodistes del rotatiu, escrivia al seu blog: “L’acceptació de l’anunci no implica que el diari comparteixi els clams i la visió que s’hi exposa”. Això és només parcialment cert: no vol dir que ho comparteixis, però sí que no violenta la teva línia editorial. Al marge de si l’anunci és encertat o demagog, el debat que obre és interessant.

Els poders demoscòpics de Mario Vargas Llosa

Diumenge Mario Vargas Llosa ocupava la portada de l’ Abc. “No hi ha una majoria de catalans que vulguin separar-se” era el titular escollit pel diari. Era una tria curiosa: si existeix o no aquesta majoria és una dada estrictament numèrica de la qual no consta que l’escriptor pugui tenir cap coneixement especial, ja que un Nobel no dóna, que se sàpiga, superpoders demoscòpics. (La millor manera de determinar el nombre de catalans que es volen separar, per cert, es diu votació.) En tot cas, si entrem en el camp de les arts endevinatòries, el currículum de Vargas Llosa no en surt gaire ben parat. Recordem que el 18 de novembre del 2013, també a l’ Abc, deixava anar: “El moment de més insensatesa a Catalunya ja ha quedat enrere”. Si totes les prediccions les afina amb aquesta precisió...