Una piconadora per cobrar notícies a la web
Barcelona'El Mundo' fa un bon reportatge que titula "El viatge de la premsa a la cerca d'un nou model de negoci". Fonamentalment, canta les bondats del sistema consistent a cobrar per les notícies. Hi insisteix unes quantes vegades i detalla que el 78% dels diaris dels EUA cobren per l'accés online. ¿Saben quin diari no cobra per les seves notícies a la xarxa? 'El Mundo'. Així que no costa gaire de veure que aquest reportatge és una piconadora que el diari envia a l'inconscient del seu lector perquè es prepari per al canvi. Els dos grans diaris d'Espanya –en tirada– són 'El País' i 'El Mundo', i tots dos han mantingut actituds vacil·lants sobre si regalar les notícies a la web (la qual cosa assegura una gran difusió) o bé cobrar-les (la qual cosa fomenta les subscripcions). En teoria, una gran difusió comporta més ingressos publicitaris, però Google, Facebook i companyia s'han erigit en uns agents tan disruptors que, perquè la publicitat online surti a compte, has de fer continguts massius, que no són necessàriament els de més rellevància periodística. Per no dir que la relació del lector amb el mitjà és molt diferent. En un mitjà gratuït, l'usuari no és el client sinó la mercaderia que es presenta a l'altar dels clics. És per això que, en els cenacles de Madrid, corre el rumor insistent que tots dos diaris volen fer el pas al pagament de manera més o menys concertada. El reportatge, insisteixo, està molt ben documentat. Però té com a taló d'Aquil·les no declarar quines són les seves veritables intencions.
Si això es confirma, dues preguntes: ¿Perdran capacitat d'influència aquests diaris d'estat? El seu negoci, al capdavall, ¿no passa per protegir els interessos d'un establishment que deu preferir poder disseminar els missatges al màxim possible, encara que sigui sufragant els costos d'aquesta (teòrica) gratuïtat?
