El verb no existeix, però convindria anar incorporant-lo al diccionari de l’IEC per definir aquesta tècnica dels mitjans més repatanis al dret a decidir consistent a igualar el procés sobiranista català al del País Basc. Mai ho titllen directament de terrorisme, però juguen a empeltar les peces de termes que ho suggereixen poderosament. “L’extrema esquerra catalana imita el MLNV batasuner per al pla secessionista”, titulava l’ Abc. A dins de l’olla del text, hi tiraven Endavant, la CUP i fins i tot deien que CiU en compartia l’objectiu. No hi faltava la referència a “joventuts radicals” (un concepte lax, que mai no defineixen) i atribuïen el paral·lelisme traçat a l’article a una font tan gasosa com “experts que segueixen de prop les estretes vinculacions”.

Un 88% d’error

“Israel centra els seus atacs a eliminar la cúpula militar de Hamàs”, deia un titular d’ El País. A dins se’ns informa que, efectivament, dijous van matar tres comandants d’aquest grup. Però, uns paràgrafs més enllà -o sigui, a les profunditats-, se’ns subministrava una informació rellevant: aquell mateix dijous havien mort 22 persones més, sis de les quals menors. O sigui, que Israel centra els atacs a eliminar la cúpula militar, però el 88% de morts de la jornada són civils. I per cada militar encertat, han mort dos menors. Amb aquestes estadístiques potser el titular, més que centrar-se en les aparentment asèptiques intencions de l’exèrcit israelià, hauria d’haver subratllat el seu estrepitós fracàs -o els terribles efectes col·laterals- a l’hora d’aconseguir-ho.