Una biblioteca que pot ser refugi o presó

Hauria estat molt fàcil il·lustrar Stoner , de John Williams, amb alguna pintura d'Edward Hopper. El protagonista que dóna nom al llibre és algú estàtic, encallat en una vida tan simple com plena d'insatisfaccions i que només troba consol en la literatura. El pintor ha estat comodí habitual en el món editorial. Res a objectar: les seves pintures són precioses. Però s'agraeix una mica més de varietat, com en aquesta edició en català de Stoner , que té portada pròpia (si bé extreta d'un banc d'imatges).

El protagonista de la portada ocupa un espai petit, bon retrat de la insignificança del protagonista, minúscul davant l'immens buit existencial. És una silueta, la qual cosa reforça la noció que es tracta d'un no ningú (en aquest cas, un fill de pagesos a Missouri que s'escapa del seu ofici ingressant en una mediocre universitat de l'Oest Mitjà americà). El trobem llegint, sota l'ombrel·la de llum de la làmpara (altre cop: metàfora de protecció davant l'hostilitat de l'entorn). I la sala és una biblioteca immensa, que no sabem si fa les funcions de refugi, o bé de presó.

Els colors també estan ben triats. El negre de fons reforça la idea que més enllà d'aquesta descomunal paret de llibres no hi ha sinó l'abisme. I el fet de triar pocs colors per als lloms dels llibres insisteix en la noció d'una obsessió malaltissa. Per sort, el llibre contraresta aquesta negativitat amb moments molt lluminosos...