PAREU MÀQUINES

La caiguda del PIB, o d'alguna cosa més

Els diaris crítics amb Sánchez fan el seu agost amb les males dades econòmiques

Espanya ha aconseguit el dubtós honor de ser el país de la UE on el PIB s’ha enfonsat més pels efectes de la pandèmia. Ens podem calçar l’escuradents de cunyat i aventurar que la patacada deu ser una combinació dels efectes inherents de la crisi sanitària, de les conseqüències específiques d’una gestió erràtica i dels problemes estructurals que arrossega l’economia espanyola (i que s’evidencien cada cop que les coses es posen magres). Però afinar quin percentatge de cada ingredient hi ha al còctel és difícil: només sabem que va carregadet.

Els diaris tiren més d’un ingredient o altre segons criteris més polítics que periodístics. El País, per exemple, fa un glop llarg i amable, titulat "Una caiguda sense precedents". Posa l’èmfasi en el fet que estem en una situació inèdita, cosa que diu al lector, subtilment, que els elements de fiscalització del govern no li seran vàlids. El contrast el marca El Mundo, que buida l’ampolla de mescal amb "La gestió de la pandèmia arrossega Espanya a la pitjor recessió de la UE" i un gràfic que calca el de fa quatre dies: amb una línia de febre que cau fins al peu de la primera pàgina. L’enunciat dilueix l’efecte del coronavirus i posa l’accent en com hi ha reaccionat el govern central. També assenyala Sánchez el portadista de l’ Abc. Col·loca uns gràfics de barres amb fletxes cap abaix. Com més cau el PIB, més avall cau la fletxa. La barra espanyola és la que assenyala més al sud. I, al costat, una fotografia de cos sencer de Sánchez amb les mans a l’esquena. L’equivalència és evident: el president espanyol és una fletxa descendent, l’expressió del fracàs. Fins i tot tenint en compte a quina altura s’han situat les barres respecte al cos de Sánchez, l’analista sobreescalfat pot pensar que han intentat suggerir impotència i flaccidesa. Però potser només és que fa molta calor.