Hi ha una regla no escrita dels turoperadors segons la qual si una ciutat té un nombre de canals superior a dos cal indefectiblement anomenar-la “la Venècia de”. Bruges és la Venècia de Bèlgica. Annecy és la Venècia dels Alps. En el cas de la Venècia de l’Orient, el títol se’l disputen Suzhou, Zhouzhuang, Udaipur i encara alguna altra ciutat. Aquest mateix mecanisme simplificador ha provocat que, aquest dimarts, fins a tres diaris qualifiquin el partit grec Syriza com “el Podem grec”. Dos ho feien, a més, en portada: “L’amenaça del Podem grec sacseja l’Eurozona” ( El Mundo) i “El Podem grec fa tremolar l’economia” ( La Razón ). El tercer és l’ Abc, en pàgines interiors. Pel camp semàntic -“amenaça”, “sacseja”, “fa tremolar”- és fàcil deduir que la comparació no és precisament falaguera. És veritat que hi ha punts de contacte entre totes dues formacions: fonamentalment, les ganes de fer un sinpa amb el deute del país, tot i que Podem ja ha matisat el seu discurs (també) sobre aquest assumpte. Però la sensació és que els populismes d’esquerres paguen més peatges mediàtics que no pas els de dretes: és la diferència entre els escarnis freqüents al còmic italià reconvertit en polític Beppe Grillo i la relativa discreció amb què es parla de l’antisemita i neofeixista partit Jobbik, tercera força ja a Hongria. I perdó per haver dit Beppe Grillo i no el Pablo Iglesias italià.

Àlbum de titulars

“Mercadona retira les seves bosses de cotilló perquè la trompeta no funciona” (‘Las Provincias’)