BarcelonaEnriute’n tu dels de Llinars i de la desinflada que els espera: l’autèntica ressaca de cavall està localitzada a les redaccions de la triple dreta. Després d’haver celebrat la retirada de la tanca a Gibraltar com si fos poc menys que una devolució de la famosa roca, els diaris han començat a llegir la lletra petita. I, esclar, ara s’adonen que la negociació espanyola s’ha fet –sorpresa!– cedint en d’altres coses. A partir d’aquí, s’han pintat de blau, s’han posat la barretina blanca i, amb veu de barrufet rondinaire, han escrit titulars com: ʺAlerta diplomàtica per les concessions del govern a Gibraltarʺ (La Razón), ʺDel Gibraltar espanyol al Gibraltar europeuʺ (El Mundo) o ʺEspanya aparca la reclamació sobre el paradís fiscal de Gibraltarʺ (Abc). És a dir, que qui ha guanyat és el capital –tots junts, de nou: sorpresa!– i que les aspiracions patrioteres hauran d’esperar encara unes quantes dècades més, pel cap baix.
BMW
L’explicació que ha fet Mario Herrera, secretari de participació de Podem a la Rioja, sobre l’accident que el va dur a encastar el seu cotxe contra un arbre a les tres de la matinada de la nit de Cap d’Any té més forats que un Emmental amb tèrmits. Ara bé, quin tipus de moral hi ha rere titulars com ʺJustícia poètica: Mario Herrera estampa el seu flamant BMW contra un arbre feixista a les 3 hʺ (Alerta digital) o ʺMario Herrera encasta el seu BMW contra un arbre en ple toc de queda i fuig com un conillʺ (Periodista digital). Tots dos diaris escriuen la marca del cotxe, esclar, perquè algú d’esquerres hauria de moure’s en una tartana de quarta mà, preferentment de la marca Seat. I la prosa, per dir-ne d’alguna manera, no busca informar sinó generar odi contra una persona. En el cas de Periodista digital, a més, s’hi inclou un tuit en què s’assenyala al mapa la ubicació exacta del domicili. Així, donant idees.
