Quan el consol a un revés judicial són uns cops de raqueta

2 min

BarcelonaLa victòria de l'equip espanyol sobre Alemanya, a la Copa Davis, va tenir lloc a la plaça de toros de València. Però no cal tenir dos dits de front per intuir que quan el 'Marca' titula "Alemanya, a Espanya no se la toreja" la cosa no va només d'animals torturats, sinó que la decisió del jutge germànic de no extradir Puigdemont hi té alguna cosa a veure. De la mateixa manera que el titular de 'Crónica Global' "Espanya ajusticia Alemanya a la Copa Davis" tampoc és innocent. Bé, almenys no demanen fer esclatar cerveseries alemanyes, com Losantos. Però és evident que el verb, amb la seva arrel que referencia la justícia, està posat allà amb tota intenció de revenja. Nadal i Ferrer, segons la peça, van "evitar el segon revés d'Alemanya" i ho van fer "amb l'orgull que sempre ha caracteritzat l'equip espanyol". La raça, no fos cas. També diuen —tres cops, els va fer gràcia l'acudit— que el combinat "va imposar la seva llei". I conclouen que "des dels tribunals a la pista, Espanya es va mostrar disposada a no deixar que Alemanya tornés a fer de les seves". Tradueixo "fer de les seves": la típica trapelleria d'organitzar els poders amb una separació entre ells ben definida i escrupolosament respectada.

Sense demèrit de la victòria de Nadal i Ferrer, comparar una decisió que tira a terra la causa general contra l'independentisme —i despulla les misèries de la judicatura espanyola— amb una victòria a quarts de finals d'un campionat de tenis és passar molta set. I no de justícia, esclar, sinó de venjança.