06/01/2019

La decebedora submissió de Netflix a l’Aràbia Saudita

2 min

Netflix ha retirat del catàleg que ofereix a l’Aràbia Saudita un monòleg en el qual el còmic Hasan Minhaj criticava el règim del país pel seu paper en l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi. La companyia estableix així un precedent lamentable i se suma a la llista de gegants d’internet que es dobleguen als desitjos dels governs autoritaris acceptant les seves formes de censura, camuflades en aquest cas com a diversitat de criteris.

L’excusa de Netflix, de fet, no podia ser més de mal pagador. Argumentaven que havien retirat el contingut a partir d’una “sol·licitud legal vàlida” procedent de la Comissió de Comunicacions i Informació del Regne de l’Aràbia Saudita, que van tramitar per “complir les lleis locals”. La trampa, esclar, és que legal no vol dir ni just ni raonable. Invocar la llei sense mirar-se-la per dins -com molt bé sabem els catalans- és l’últim ressort del poder establert. En concret, Netflix explica que ha donat compliment a una llei segons la qual “la producció, la preparació, la transmissió o l’emmagatzematge de material que pertorbi l’ordre públic, els valors religiosos, la moral pública i la privacitat a través de xarxes informatives o ordinadors” és un delicte que es pot castigar amb fins a cinc anys de presó i una multa de 800.000 dòlars. Que aquesta llei l’hagi feta el règim d’un país situat a la posició 169 de 180 en el rànquing elaborat per Reporters Sense Fronteres, ¿no interpel·la Netflix sobre la conveniència de plantar-se davant la família reial saudita, en nom dels valors de llibertat que diuen que defensen?

Mitja dotzena de companyies globals estan adquirint un poder sense precedents sobre el que veiem i no veiem. Hi ha casos de censura flagrants com aquest. Però el més preocupant és l’opacitat amb la qual maneguen aquestes situacions. I les polítiques que poden implementar, discretament, a porta tancada.

La creació cultural comporta quasi indefugiblement un comentari sobre el món que ens ha tocat viure. Deixar que aquest perímetre el delimiti un governant té el perill obvi que consideri fora de la llei tot allò que l’incomodi. Però després hi ha l’autocensura de les companyies que, en nom dels seus plans expansionistes, miren cap a una altra banda. Com si la llibertat d’expressió no fos cosa seva. El cas de Netflix és especialment greu, perquè ja no és que s’autocensuri una plataforma que distribueix contingut generat a fora: és, directament, un ens que genera sèries i especials de comèdia qui, entre l’autoritarisme de l’Aràbia Saudita i la llibertat, tria l’Aràbia Saudita. I, per justificar-se, adopta la seva retòrica falsament legalista. Una pena.

stats