I el poder va decidir no tombar Sánchez (encara)

BarcelonaHi ha una norma no escrita segons la qual no poder aprovar uns pressupostos és només gravíssim si el governant en qüestió no és afí a un determinat diari. Si resulta que hi ha camaraderia entre mitjà i polític, el més probable és que s'apel·li a la responsabilitat de governar per justificar que es prorroguin els pressupostos i evitar així unes noves eleccions. A partir d'aquesta premissa, cal deduir que Sánchez té el beneplàcit de l'establishment per seguir dret uns mesos més. Fixem-nos: no és que 'El País' li aplani el camí amb un titular amable: “Sánchez prepara els seus ministres per governar sense pressupostos” (Sánchez ho té clar, doncs, i només ha d'instruir els seus subalterns, se'ns diu). És que fins i tot 'El Mundo', per un cop i sense que serveixi de precedent, li allarga una mà amb una entrevista a Emiliano García-Page, president de Castella-la Manxa i digne successor de José Bono, 'if you know what I mean'. “Els pressupostos són poca cosa per vendre's a l'independentisme” és la cita que escullen per obrir primera pàgina d'una entrevista en què demana prohibir els indults “per rebel·lió o sedició” i en què, sorprenentment, diu també que el fet que Podem insisteixi en l'autodeterminació “és suficient per no governar amb ells”. Sorprenent, esclar, perquè va ser un acord amb Podem el que va permetre a García-Page aprovar els seus comptes autonòmics. El president espanyol també rep la crossa de 'La Vanguardia' amb el titular “Sánchez manté l'agenda tot i la negativa de Torra”. Només a 'La Razón' se'l critica obertament, però en un avantítol relativament petit.

La meva conclusió personal és clara. Al poder parapetat rere la premsa d'estat Sánchez li fa una gràcia entre escassa i nul·la. Però encara no tenen clar com rellevar-lo. I un supervivent com ell en deu ser perfectament conscient.