El nomenament de Patxi López com a president del Congrés ha estat digerit de maneres diferents a la premsa de Madrid. A 'El País' li brillaven els ulls: “PP, PSOE i Ciutadans aconsegueixen el primer acord al Congrés”. Primer acord com volent dir que n’hi haurà d’altres. I verb en positiu –'logran', en castellà–. És el que demanava Cebrián al seu article –un pacte anti-Podem, en realitat–, així que tot marxa sobre el previst. Però la caverna remuga més. “PP i C’s permeten a Patxi López presidir el Congrés mentre enfronten Podem amb el PSOE”, titulava 'Abc'. Aquí ja tenim un PP magnànim que graciosament accepta que el tal López, va, vinga, presideixi el Parlament espanyol. Un dels subtítols de 'La Razón' també gratava en aquest filó en un subtítol: “Rajoy accepta que Patxi López sigui el president de la cambra baixa”. Rajoy I el Magnànim: moltes nits i gràcies sort. El titular gran també era pro gran coalició –“Assaig d’acord entre el PSOE, PP i C’s a la taula del Congrés”–, en un nou agermanament editorial entre el diari de Marhuenda i el de Prisa: tots dos busquen el gran pacte que deixi els podemites a l’estacada. 'El Mundo' també subratlla la generositat 'popular', però amb un twist. “El PP accepta l’acord de C’s i del PSOE perquè el socialista Patxi López presideixi al cambra”. El gir és que sí, que el PP accepta pop com a animal de companyia, però el diari remarca que l’acord ho és de C’s i del PSOE, de manera que dóna a aquests dos partits el plus d’iniciativa. Mentrestant, el titular més interpretable a Catalunya era el d’'El Periódico': “El PSOE presidirà el Congrés amb Patxi López”. Posa èmfasi en l’estricte nomenament, però obvia que el basc arriba a la cadira presidencial amb les incòmodes crosses del PP i C’s.