19/04/2019

El diner espanyol situa Santiago Abascal al centre

2 min
El president de Vox, Santiago Abascal

BarcelonaL'equivalència anglosaxona del Dia dels Innocents és l'1 d'abril. Aquell dia, alguns mitjans gasten la seva particular broma als lectors en forma de notícia impossible. Vaig haver de mirar la data, aquesta setmana, i constatar que no era dia 1, sinó 17, quan vaig veure que 'Expansión' dedicava una doble pàgina a analitzar les propostes de Santiago Abascal i que la primera paraula del titular era 'centralitat'. No pas 'centralisme', o 'recentralització'. 'Centralitat'. "Així com el grup de Pablo Iglesias va suposar aleshores la bretxa més gran a l'esquerra de l'etapa democràtica, el d'Abascal està fent ara el mateix en l'espectre liberalconservador", es diu en un dels passatges. Enlloc es parla d'extrema dreta, o d'ultra. El màxim que s'atreveixen a dir, sobre la seva posició nacional, és que "alguns la qualifiquen de patriòtica i d'altres de nacionalisme espanyol amb rivets franquistes". No és que sigui neofranquisme, sinó que "alguns" (que no especifica) ho pensen així. El relativisme –alguns opinen que Hitler odiava els jueus, d'altres que no n'hi ha per a tant– és cosí del blanquejament.

El fregall funciona a tota màquina quan detallen les polítiques migratòries, que consideren "de to molt restrictiu". Parlem d'expulsió immediata dels irregulars, d'excloure l'ensenyament de l'islam de les escoles públiques, de deixar els sensepapers sense sanitat, de construir un mur infranquejable a Ceuta i Melilla (i que el pagui el Marroc), de sortir de l'espai Schengen... Suposo que tot el que no sigui disparar amb revòlver als immigrants pel carrer queda fora de la xenofòbia (una altra paraula que no apareix enlloc de l'article). 'Expansión' és l'expressió en paper de l'establishment econòmic espanyol. L'absència de les paraules tabú –homofòbia, xenofòbia, masclisme– era la benedicció que el diner enviava al candidat Abascal.

stats