La directora que va dir ‘no’: com convertir l’anomalia en heroïcitat

El Mundo dedica un extens reportatge a Dolors Agenjo, professora de l’únic institut que no va obrir les portes el 9-N. Tota la peça estava al servei de convertir-la en una heroïna. “A Catalunya hi ha por i hem callat massa”, diu un subtítol. És el clàssic argument poc objectivable que es dispara quan es constata la dura dada que només una fracció residual de famílies demanen escolarització en castellà. I, per cert, ¿no era por el que intentava fer Llanos de Luna amb la carta de to amenaçant que va enviar a tots els directors d’institut? Esbocinem la crònica. Paràgraf 1: oposa la turba d’alcaldes que abrigallava Mas al TSJC a “l’única docent que, des de l’orfandat del seu despatx a l’Institut Pedraforca de l’Hospitalet, es va negar a lliurar les claus del centre”. Paràgraf 2: es diu que li diuen “la musa de l’espanyolisme”, sense aclarir qui. Tant és: avui dia, amb tres tuits ja tens el teu linxament. Paràgrafs 3 a 9: es traça la seva biografia, amorosida amb acotacions del tipus “té una veu i un somriure dolç”. Agenjo exclama que “el totalitarisme anul·la la llibertat” ( Godwin alert!). Paràgraf 10: escriuen que “donava llibertat de llengua als seus professors”. Aquesta és bona: o sigui, que se saltava la immersió olímpicament. On són els imperio-de-la-ley boys quan els necessites? Paràgrafs 11 a 18: crònica dels fets del 9-N. Accent en els insults que rep al mail, de nou no sabem de qui. Paràgraf 19: se’ns diu que va ser la número 23 de Ciutadans a les últimes eleccions al Parlament, que col·labora amb Societat Civil Catalana, amb l’Asociación por una Escuela Bilingüe, que va rebre el premi Catalans per Espanya i que “vibra amb Albert Rivera”. Hi ha encara un paràgraf més, però crec que amb el 19 ja tenim tota la informació necessària per entendre de què va realment la cosa.