L'enterrament (gràfic) de Pedro Sánchez

2 min

BarcelonaDispersió al quiosc sobre com tractar l'estocada rebuda pel president espanyol i els seus nonats pressupostos. Hi ha diaris ('Abc', 'La Razón', 'ARA') que opten per una imatge d'un Sánchez sever i amoïnat, amb les mans juntes davant de la cara, a mig camí entre la pregària i el desesper. Fins i tot se li podria atribuir una certa qualitat mortuòria, a la imatge. Estampa impressionista, que diríem. En canvi, 'El Mundo' i 'El Periódico' obren el zoom per mostrar Sánchez baixant les escales del Congrés. Anar a un pla més obert permetia incloure a la mateixa foto diputats d'Esquerra. Semiòtica clara: la víctima i els seus botxins. El titular d''El Periódico' subratllava allò que la imatge ja implantava subtilment: "ERC i PDECat condemnen la legislatura de Sánchez". La intenció d'aquest plantejament és clara: desplaçar la responsabilitat del que vingui a les forces independentistes. I, per tant –i sobretot–, deslliurar de qualsevol culpa Sánchez, que no ha tingut el coratge de mantenir un diàleg franc amb els representants polítics de Catalunya.

I quan seran les eleccions? Depèn de les capçaleres. L''ARA' titulava que serien "imminents" i 'La Razón' assegurava que "Sánchez activa la dissolució de les Corts després de la moció dels seus socis". En canvi, 'El País' refredava l'assumpte tant com podia: "El rebuig al pressupost obre la porta a l'avançament electoral". Certament, el president té la prerrogativa d'aguantar tot el que li permet la seva cintura política. En tot cas, la foto aquí també era eloqüent: Sánchez sortint de la Cambra, amb unes portes entreobertes. O entretancades, per entendre'ns. El cop de porta final per al supervivent Sánchez.