Un estiu sense ‘Plats bruts’ a TV3
BarcelonaLa sobretaula de TV3 no tindrà Plats bruts durant l’estiu. La sèrie de Joel Joan i Jordi Sánchez, que sumava fins a 13 reemissions, aquest any descansarà, després que el 2014 registrés les seves xifres més discretes d’audiència, en aconseguir només 132.000 espectadors i un 8,6%, lluny del 16,9% i els 298.000 seguidors de l’any anterior. La notícia d’aquesta absència a la cita estival la donava Eugeni Sallent, director de TV3, a la comissió de control de la Corporació celebrada ahir al Parlament.
L’estiu passat es van encendre tots els llums d’alarma pel que fa a les audiències de l’estiu. TV3 va obtenir les pitjors dades històriques de la temporada estival. El juliol i l’agost són mesos especialment crítics per a TV3. La distribució dels audímetres, que penalitza les segones residències, fa que el públic catalanoparlant quedi infrarepresentat a l’estiu. La celebració del Mundial va acabar d’ensorrar la dada de TV3, en favor de Telecinco.
Per a aquest any, però, es continua confiant en algunes reposicions, però més fresques. Es compta, per exemple, a reemetre per primer cop 300, que va ser un èxit per a la cadena. També es reemetrà per primera vegada l’última temporada de Polseres vermelles. Altres programes que tornaran a l’estiu són No me la puc treure del cap i Ja t’ho faràs. La temporada anirà del 20 de juliol al 6 de setembre.
Per acabar d’intentar decantar els audímetres, hi ha també alguna producció nova. És el cas del programa ja estrenat Gent de món o d’ Improstar, un xou de monòlegs que es podrà veure un dia a la setmana, en horari de prime time. També s’estrenarà (a Catalunya) la sèrie francesa Unitat d’investigació.
Un reny de CiU pel ‘Sense ficció’ sobre el contraban
No és habitual veure Albert Batalla, representant de CiU a la comissió de control, a la contra d’un equip directiu de TV3 nomenat gràcies a la majoria parlamentària del seu partit. Però el diputat és també alcalde de la Seu d’Urgell i va voler traslladar el seu malestar pel Sense ficció que versava sobre el contraban a la comarca de l’Alt Urgell i que, al seu parer, suggeria que aquesta activitat il·lícita era definitòria de la zona. “La majoria de la gent es guanya la vida de manera honesta”, va voler recordar. Duart va oferir les seves disculpes: “El compromís amb el territori i les ciutats i els habitants forma part del cor i el cap de la nostra empresa. Ens preocupa la percepció negativa que us hagi pogut generar”.
L’esvoranc de l’IVA passa de 35 a 20 milions
Duart va explicar que l’Estat ha tornat l’IVA del gener i del març d’aquest any. La Corporació no s’esperava aquesta devolució perquè l’Agència Tributària el retenia a compte del contenciós que l’enfronta amb TV3 pel tribut en anys anteriors: la televisió es va desgravar un IVA que, segons un canvi de criteris impugnat als jutjats, no es podia desgravar. A l’espera de resoldre judicialment el conflicte, l’Estat no desencallava el retorn de l’IVA del 2015, que està subjecte a uns criteris diferents als quals TV3 sí que es pot acollir. La Corporació havia demanat un crèdit al Govern de 35 milions per fer front a les tensions de tresoreria derivades d’aquest estira-i-arronsa. Amb els diners que han arribat, però, pot rebaixar l’import de la pòlissa de 35 a 20 milions d’euros.
Els periodistes, sota la lupa de l’oposició
La diputada Marisa Xandri, del PP, es va queixar pel fet que Quim Masferrer, en un acte de l’ANC a Girona, deixés anar uns quants improperis contra els espanyols. Duart va recordar que, quan es va celebrar aquell acte, l’any 2012, Masferrer no havia fitxat encara per TV3. Xandri va criticar també que Carles Solà participés en un acte per demanar el tancament del CIE de la Zona Franca i que Josep Maria Rigau “retragués els orígens del candidat de Podem”, Albano Dante Fachin, nascut a l’Argentina.
D’altra banda, la diputada Núria Parlon, del PSC, va qüestionar que el cap d’informatius de Catalunya Ràdio, Francesc Cano, sigui un membre designat per CiU per al consell consultiu dels mitjans de comunicació de l’Hospitalet de Llobregat. Duart va argüir que aquest organisme responia a uns principis que tot periodista segur que compartiria. Parlon no va acceptar l’explicació: “Admeti que, com a mínim, és molt lleig. Fa un tristíssim favor a Catalunya Ràdio. I és fàcil de resoldre: que el canviïn. Li faran un favor, probablement”.
Una resposta en valencià per a Ciutadans
Una de les anècdotes de la sessió va ser la resposta que Duart va donar a una pregunta sobre pluralitat política formulada per la diputada Carmen de Rivera, de Ciutadans. El president de la Corporació va ironitzar: “Espero que, després del que vaig sentir ahir a les meves terres, no li hagi preocupat que hagi donat la resposta en la meva variant de català. Perquè la llengua que em va ensenyar ma mare no és de cap llogaret, o aldea en castellà, i, per tant, segur que ens entendrem”. Duart feia referència a les declaracions de la líder de Ciutadans al País Valencià, que va afirmar: “Allà on triomfa la immersió lingüística estem tornant al llogaret”.
