Entre els que exageren el conflicte (i els que el silencien)

BarcelonaEncara estem a la fase dels símbols, cosa que permet a cada bàndol llepar-se les ferides mentre internament acarona la idea de com acabar d'estabornir el contrari. És una fase de construir relat a partir de gestos mínims. Per exemple, la semipseudodesplantada de Torra davant del rei Felip d'Espanya: hi vaig, però dic que no el convidaré, però li regalo un llibre, però és un llibre de l'1-O, però no estripo les cartes, però renuncio al patronat de la Fundació Princesa de Girona. En definitiva: material perquè cadascú interpreti a conveniència. La caverna, ja se sap, està abonada al conflicte perpetu. Sobretot si, de retruc, poden erosionar un socialista. I així trobem titulars com "Torra declara la guerra al Rei i el govern mira cap a l'altre costat" ('El Mundo'), "Afront de Torra al rei en presència de Pedro Sánchez" ('La Razón') o "Els atacs de Torra al rei i la resposta del govern: «Hem d'allargar la mà»" ('Abc'). Diferents formulacions però idèntiques idees, i camp semàntic bèl·lic. Només 'El País', d'entre els diaris espanyols, mirava de conciliar: "Torra assisteix amb el Rei als Jocs Mediterranis després d'escenificar la ruptura". És a dir, que rebaixa a teatre el gest del president català i posa en primer pla el fet que va accedir a compartir l'acte inaugural.

A Catalunya, 'El Punt Avui' i l'ARA concedeixen importància al gest del president català, però sense cap paraula amb càrrega d'hostilitat: "Torra planta cara al rei" (és a dir, un moviment defensiu) i "Torra marca distàncies amb la Corona", respectivament. Mentrestant, 'La Vanguardia' i 'El Periódico' es mantenen fidels a la seva última línia apaivagadora: "El Rei i el president Torra obren els Jocs de Tarragona" i "Trobada reial" són titulars de la marca Neutrex. Només que, esclar, en periodisme rares vegades existeix la neutralitat. I menys si hi ha la figura del rei en joc.