La falsa batalla pel centre polític espanyol

BarcelonaTitula en portada 'El País': "El PSOE i Cs recruen la batalla pel centre polític". Que el partit que acaba de fer seure a la mesa del Parlament andalús l'extrema dreta sigui considerat un actor de centre és d'abraçada compassiva. De fet, el centre espanyol probablement no existeix, des que a finals dels anys 80 el PSOE va començar a tirar endavant polítiques que difícilment es podien considerar d'esquerres. O només existeix com a metàfora topogràfica: sempre hi ha un centre, però quan la política s'ha desplaçat cap a l'odi al diferent, aquest centre imaginari cau ja molt a la dreta en l'eix moral. Malgrat tot, el diari encara manté les formes. No es pot dir el mateix d''El Mundo', que escriu: "Cs filtra el repartiment amb el PP de la Junta ignorant Vox". En realitat, aquest titular és equivalent al d''El País', en el sentit que tots dos intenten fixar quin és el centre polític. Això sí, mentre que per al diari de Prisa la cosa cau entre el PSOE i Cs, en el cas d''El Mundo' ja se situa entre els de taronja i Vox. 'La Vanguardia' també enfoca aquest assumpte, però no converteix el partit d'Abascal en l'agreujat, sinó en l'agreujant: "Cs adverteix que no cedirà en res per acontentar Vox". En aquest cas, també li atorga a la formació de Rivera carta de moderació, quan el seu partit –i algunes de les seves veus més prominents– han alimentat el discurs que ha permès l'aflorament de l'extrema dreta desacomplexada que suposa Vox.

Parlar del centre polític quan s'està debatent sobre si les dones estan suficientment protegides contra la violència masclista o se les discrimina positivament demostra la gran mal·leabilitat del concepte. És possible que finalment el PP i Cs facin abandonar a Vox la seva ultramuntana pretensió. Però això no els farà centrats, sinó només una mica menys extrems.