LA LLENGUA AL QUIOSC
Misc 09/05/2011

La flota de publicacions que acompanyen les grans capçaleres

i
àlex Gutiérrez
4 min
Dificultats al quiosc Entre les 113 revistes mensuals de pagament més llegides, només n'hi ha nou en català, com Enderrock , Cuina , Descobrir i Sàpiens .

Si els diaris són els transatlàntics; les revistes, la premsa digital i les publicacions locals són la resta de la flota pesquera. Acostumen a ser d'envergadura petita, si es comparen amb la premsa diària, però juntes suposen una miríada de capçaleres sense les quals no es pot explicar l'ecosistema comunicatiu del país.

El president de l'Appec (associació que agrupa les 150 revistes en català d'àmbit nacional), Lluís Gendrau, utilitza aquesta metàfora marítima per valorar els últims canvis en el panorama de la premsa: "El pas d'un diari al català està molt bé com a símbol, però el teixit comunicatiu del país no es construeix només amb una sola capçalera, sinó amb la suma de tots els mitjans de comunicació que treballen des de fa anys a favor de la llengua. La Vanguardia en català no seria possible sense la base, sense el substrat d'una flota pesquera que fa dècades i segles que treballa".

De fet, la història moderna de la premsa en català arrenca amb una revista: Serra d'Or , la primera publicació que apareix en la llengua pròpia de manera normalitzada, l'any 1959. La professora de comunicació de la UAB Carme Ferré subratlla la importància d'aquella revista: "Va tenir un paper molt important als anys 60 i 70, ja que era la primera vegada que la gent començava a rebre a casa per subscripció una revista que era normal i en català. Des de la guerra això no havia passat. La revista va permetre que els lectors comencessin a sentir que alguna cosa ressuscitaria". Al cap de dos anys va aparèixer una de les altres publicacions cabdals de l'època franquista, Cavall Fort , que estava adreçada a nois i noies i que va contribuir a crear una nova generació de lectors en català.

Tot i això, les dificultats de les revistes en català al quiosc són evidents. Entre les 113 revistes mensuals de pagament més llegides a Catalunya -les que tenen 15.000 lectors o més- només n'hi ha 9 escrites en català: Sàpiens (144.000 lectors), Descobrir Catalunya (68.000), Cuina (61.000), L'Avenç (35.000), Serra d'Or (22.000), Enderrock (18.000), El Tatano (18.000), Revista Cambrils (16.000) i Les Tres Bessones (15.000).

Al costat de l'especialització temàtica, l'altra gran segmentació a la premsa ha estat la geogràfica. Amb la recuperació democràtica, durant els anys setanta es creen noves capçaleres en català, amb l'objectiu d'explicar les notícies locals que els grans diaris de Barcelona no recollien. Si la democràcia estava sotmesa al control de la premsa, els ajuntaments tampoc no podien escapar-se de l'escrutini periodístic.

Així, l'any 1978 apareix El 9 Nou a Osona, primer amb periodicitat setmanal i actualment com a bisetmanari. El 1979 a la ciutat de Girona neix El Punt , que començarà abastant només les comarques gironines però que progressivament anirà traient noves edicions arreu del país. A les mateixes comarques, l'antic Los Silos es convertirà en el Diari de Girona i anirà incorporant el català progressivament. Són anys en què apareixen moltes capçaleres setmanals en català i d'altres, vinculades al Movimiento, es reconverteixen en mitjans independents. Des de l'Associació de Premsa Local i Comarcal, el vicepresident Carles Ayats reivindica "el paper vertebrador de la comunicació en català" que han tingut aquestes publicacions.

Des de l'ACPC recorden que la premsa local o comarcal és líder a 38 de les 41 comarques. Quantitativament, segons dades de l'entitat, 2,7 milions de persones de més de 14 anys es declaren lectores de premsa local o comarcal.

Les publicacions gratuïtes són una altra peça destacada de l'escaquer. Tot i que la crisi ha fet estralls els últims anys, es tracta d'un subsector també amb llarga tradició al país. I l'evolució ha estat notable: si al principi de la represa democràtica la majoria de publicacions gratuïtes tenien format de revista, amb pocs continguts periodístics, durant la dècada passada es va produir una eclosió de publicacions que renunciaven als ingressos de la venda d'exemplars però mantenien la vocació de ser referents informatius en les seves àrees d'influència. Així ho han reconegut almenys tres vegades els premis Tasis-Torrent, que han distingit els gratuïts Contrapunt (Mollet del Vallès), Extra (Garraf i Penedès, ja no s'edita) i Línia (amb edicions a diverses comarques barcelonines).

Dels 23 setmanaris o quinzenals amb més de 50.000 lectors a Catalunya, n'hi ha 8 escrits en la llengua pròpia del país: El 9 Nou (155.000 lectors); El Tot, de Mataró i el Maresme (91.000); El Capgròs, de Mataró i el Maresme (88.000); La Fura, del Penedès (82.000); El Reclam, d'Osona i el Ripollès (75.000); la Revista del Vallès (70.000); La Clau, del Maresme (56.000), i el Tot Sant Cugat (55.000). I, d'aquests, tots són locals -amb una presència notable de publicacions del Maresme- i, menys El 9 Nou i la Revista del Vallès , són publicacions gratuïtes.

L'últim sector a afegir-se al ball ha estat la premsa digital. El juny del 1995 es posava en marxa La Infopista , al principi poc més que un directori, creat per Vicent Partal i Assumpció Maresma, que ben aviat va evolucionar cap a un diari digital: Vilaweb . El seu valor pioner queda palès recordant que, en el moment de la seva sortida, la premsa de paper encara veia amb desconfiança -si no amb pregona ignorància i indiferència- l'incipient fenomen de la xarxa, de manera que cap publicació va pensar abans d'oferir una versió dels seus continguts a la reduïda encara comunitat d'internautes.

El resultat, 15 anys després, és un sistema on conviuen els mitjans que es distribueixen exclusivament a la xarxa -com e-Notícies , Racó Català , Nació Digital , ElDebat , Directe , Tribuna o El Singular Digital - i les edicions online de les marques consolidades de premsa, ràdio o televisió. El rànquing de digitals en català l'encapçala l'ARA.CAT, amb 705.903 navegadors únics, segons dades de març d'OJD Interactiva. Segueixen el 3cat24.cat (506.135), l' Avui.cat (433.240), Vilaweb (421.766) i Elpunt.cat (361.816).

Diaris, revistes, comarcals, gratuïts i digitals contribueixen a la normalització de la premsa en català. Les últimes dades del Baròmetre indiquen, per exemple, que el 47,5% dels catalans consumeixen premsa no diària i revistes en català (mentre que en el cas dels diaris el percentatge baixa al 29,2%). Com recorda Carles Ayats, "encara queda lluny la possibilitat de parlar de normalitat". I afegeix: "La normalitat arribarà el dia que els mitjans en català no siguin notícia".

stats