Bé, les ganes de la premsa de Madrid en general. Encara recordo aquell moment Nostradamus -o Sandro Rey, més aviat- de La Gaceta , al setembre, amb el titular: "48 hores de vida, li queden al desafiament independentista". O abans d'ahir mateix, amb Vargas Monotema Llosa dient a l' Abc que "El moment de més insensatesa a Catalunya ja ha passat". Ahir era El País qui se sumava a la tàctica de desgast. Editorialitzava sobre el congrés del PSC i deia que, un cop despenjat el partit del procés sobiranista, el moviment quedava "seriosament tocat". Com si mai s'hagués comptat seriosament amb el PSC -amb aquest PSC- per al procés. El text també criticava Mas i Esquerra per no voler fer una consulta "honesta, legal i consensuada" i assumia la mateixa acrobàcia dialèctica que els socialistes: apel·lar a un consens fantasiós -perquè Espanya rebutjarà sempre la possibilitat de perdre un territori- i invocar una legalitat viciada, ja que l'administra una de les parts interessades. Tampoc hi faltava l'altre mantra que s'ha activat les últimes setmanes en múltiples altaveus moderats i deia que "els mateixos promotors [del procés] el saben condemnat al fracàs". L'editorial incloïa les típiques referències que esquitxen Mas amb el camp semàntic de la matonería ("ultimàtum", "trencament", "fer la traveta"...) i concloïa que "s'aclareix el panorama català". Això sí, l'última frase reconeixia que "el malestar de la ciutadania es manté". I doncs?
Al racó de pensar
EMILIO CAMPMANY
ARTICULISTA DE LIBERTAD DIGITAL
"El patriota de llautó [Rajoy] està més preparat que el babau solemne [Zapatero]"
