La gestió bertinosbornesca de la pandèmia

BarcelonaPoques portades tan vigents com aquella d’Hermano Lobo, publicada l’agost del 1975, que temo haver esmentat ja algun altre cop. Des de dalt d’un púlpit, el polític amenaça: ʺO nosaltres, o el caosʺ. A la qual cosa el poble –una munió de gent amb boina, al dibuix– respon, entusiasta: ʺEl caos, el caos!ʺ El politicastre no es despentina pas per la resposta: ʺTant hi fa. També som nosaltresʺ. Firma l’acudit Ramón. I, 45 anys després, és El Mundo qui intenta fer gestió-del-caos quan titula en portada: ʺSánchez porta el caos a les autonomies perquè Casado doni suport a la seva alarmaʺ. Ho té tot. Brandar la figura retòrica del caos, sense especificar a què es refereix exactament. ¿Un miler de morts diaris perquè no s’ha controlat el rebrot no és també el caos? El titular, a més, parla de la seva alarma, com si fos un caprici, la joguina d’un ganàpia. I menysté les autonomies socialistes, donant per fet que si demanen l’estat d’alarma no és per responsabilitat sanitària, sinó per seguidisme acrític del líder suprem. (En canvi, quan les del PP rebutgen el decret, aleshores ja no és estratègia partidista, sinó defensa de la llibertat. De la llibertat de contagiar el veí, s’entén.) També l’Abc se suma a la festa: ʺSánchez força les autonomies a suplicar un estat d’alarmaʺ. Posen suplicar perquè encara no s’atreveixen a dir que les comunitats que demanen poder aplicar mesures per controlar l’expansió dels virus són nenazas.

Hi ha un punt de bertinosbornisme matxirul·lo, en la manera com està encarant l'actual fase de la pandèmia la triple dreta mediàtica. Aquesta setmana els hem vist fent gesticulacions a favor de Casado i en contra de Vox. Però el substrat ideològic i cultural que traspuen aquestes portades és molt més a prop de la dreta extrema i extremada que no pas del centredreta que diuen defensar.