El gol del “feminisme liberal” de Ciutadans

Cap diumenge sense gestualitat extrema de Ciutadans. Superat Waterloo, tocava ara defensar postures clarament oposades al corrent feminista no sé si majoritari, però com a mínim ortodox. Com a partit expert en torsió del llenguatge -denuncia les fractures fracturant, parla de progressisme mentre pacta amb Vox- ha bastit un manifest dit de “feminisme liberal”. I El País li compra l’assumpte: raconet de la portada, amb títol neutre i acrític: “Cs reivindica una defensa liberal dels drets de les dones”. El liberalisme rares vegades empodera els qui tenen una posició de partida més feble: mala cosa d’invocar-lo, si es tracta de resoldre els greuges que pateixen les dones. Si alguna cosa cal és intervenció: just l’oposat del liberalisme. Llegit el manifest, tot plegat sembla un pretext per apuntalar la seva defensa de la legalització de la prostitució i la gestació subrogada en nom de la llibertat. De la llibertat dels rics, s’entén. També busca erosionar el feminisme lligat a l’esquerra. Es diu per exemple que “la dona no s’ha espolsat la tutela de l’home per caure en la tutela d’altres dones que pretenguin parlar en nom seu”. O sigui: divideix i venceràs. És curiós que Ciutadans defensi això, tenint en compte que ells s’arroguen, dia sí, dia també, la veu de la molt presumpta Catalunya silenciosa.

El més sorprenent és que a l’article -com qui no vol la cosa i en una sola frase del sisè paràgraf- es diu: “A les llistes per a les properes eleccions autonòmiques, no obstant, el 70% dels candidats de Ciutadans seran homes”. ¿Això no invalida tota la bonica faramalla del decàleg segons la qual “és una causa de tots” perquè “queda molt camí per a la igualtat”? ¿No mereixia un titular irònic? Hi ha ciutadanofílies que resisteixen, fins i tot, un canvi de director.