Un mòdul de portada d’ El País titula: “Cau el nombre de registrats per a l’acte sobiranista de la Diada”. I el text explica que l’acte “vol llançar el missatge que la consulta secessionista del 9-N és «inevitable»”. Ergo fail, que dirien els llatino-britànics. El cas és que l’article, a l’interior, assenyala uns quants factors que expliquen per què hi ha només 70.000 inscrits. Des que les inscripcions es van obrir més tard fins al fet que -a diferència de la Via Catalana- la gent no percep que s’hi hagi d’inscriure: la gestió dels trams, sent a Barcelona, és molt fàcil. Només cal ser a la ciutat i moure’s. Diversos mitjans anticonsulta han aprofitat aquests dies aquesta dada per mirar de desinflar preventivament la manifestació de la Diada d’enguany. Són els mateixos que, ara fa un any, quan es va saber que 300.000 persones estaven inscrites a la Via Catalana -una xifra veritablement excepcional-, no van trobar lloc a les seves portades per explicar-ho. 70.000 inscrits és més notícia que 300.000, si amb això guanyes un titular punitiu. Amb les sol·licituds de vot des de l’estranger per a la consulta han activat el mateix mecanisme: parlar de com són de baixes, obviant el petit detall que, ehem, hi ha seriosos dubtes sobre si el referèndum se celebrarà. La Razón va fer-ne tema de portada i tot fa uns dies (ja ho saben: l’independentisme es desinfla...). I Luis María Anson en parlava ahir a El Mundo en un article que acabava dient: “ Arturo [sic] Mas es el salvador de la patria catalana, el Caudillo de Cataluña por la gracia de Dios, el futuro Generalísimo de sus Ejércitos de Tierra Mar y Aire ”. La gestió de la moral col·lectiva no és periodisme, però sí un dels subproductes més apassionants del seu exercici.