Qui s'ha emportat la meva alcaldia?

BarcelonaEntre tots la van matar i ella sola es va morir. La víctima és, en aquest cas, la possibilitat que la quarta ciutat de Catalunya no estigués governada per un populista de dretes. La responsabilitat estava molt repartida. "El PSC es nega a investir Dolors Sabater i fa batlle Xavier García Albiol", deia Vilaweb. "Triomf de la coalició CUP-Albiol", escrivia Jordi Barbeta a El Nacional. I l’editorial de l’ARA es titulava "L'error de Sabater marcarà el futur de Badalona". Mirat per aquí, mirat per allà, de nou els desacords de les presumptes esquerres aplana el camí a la dreta més tronada. Als partits passa el mateix. Sergi Sabrià i Marta Vilalta, de la direcció nacional d’ERC, assenyalaven el PSC, però Àlex Montornès, president dels republicans a Badalona, va retirar la confiança públicament a Sabater. I mitjans com El Triangle no deixaven passar l’oportunitat de sucar-hi pa: "Discrepàncies a ERC sobre el culpable del retorn d’Albiol a l’alcaldia". Mentrestant, a Madrid, Francisco Marhuenda es llepava els bigotis i escrivia a La Razón el titular "Albiol, alcalde legítim de Badalona". Qualsevol alcalde és legítim si supera una investidura, encara que sigui la dissetena llista més votada. Subratllar-ne la legitimitat és, paradoxalment, profundament antidemocràtic. Com que El Mundo últimament sembla més pròxim a Cs i Vox que al PP, el titular era menys generós: "Albiol, alcalde de Badalona de rebot". La foto a tot arreu, esclar, era la de l’esmentat besant la vara d’alcalde pel mig, de manera que semblava una mena de Kenny G adust a qui li acabessin de regalar dues flautes travesseres.

I, al final del dia, i veient aquest repartiment de culpes tutti frutti, cal concloure que l’única cosa que ha passat és l’habitual i impassible galleda d’aigua freda que, de tant en tant, regala la realitat.