La justícia independent (menys quan toca renovar-la)

BarcelonaEls mecanismes que obliguen a consensos polítics tenen una tara fonamental: si l'oposició té capacitat de bloqueig, l'aplica. La conseqüència, naturalment, és que aleshores el govern força tots els mecanismes per sortir-se amb la seva. I això va des de canviar la llei fins a atonyinar els reglaments. "Sánchez se salta els controls per canviar el poder judicial", titula l'Abc. A La Razón segueixen una narrativa similar, amb "El CGPJ desafia el corró de Sánchez i cobrirà vacants". Bé, com a mínim s'evidencia el que aquests mateixos diaris neguen durant la resta del curs: que la justícia, a Espanya, està radicalment influïda pels partits. El relat de la independència judicial, que branden quan els magistrats supleixen l'absència d'iniciativa política per resoldre els conflictes naturals de qualsevol democràcia, naufraga davant de portades com les d'aquest dimecres. Tant li fa: l'amnèsia col·lectiva quedarà restaurada un cop s'hagin repartit les cadires pertinents.

Volem menys drets!

Tancar o no tancar, heus aquí el dilema. El diari La Razón diu, en portada: "Catalunya vol l'estat d'alarma que Illa va imposar a Madrid". Sí, la Via Laietana baixa plena de gent que reclama una retallada de drets fonamentals decidida des de Madrid. Tota aquesta torsió vol evitar la contradicció que suposa haver criticat els intents de Catalunya per aplicar mesures pròpies i, tot seguit, aplaudir amb les orelles les desobediències d'Ayuso. I també hi ha la maniobra simètrica, esclar, quan El País titula amb exquisida neutralitat "Catalunya estudia tancar bars i restaurants fins a finals de mes". Mesos enrere, el subjecte de la frase seria Torra i el predicat inclouria alguna càrrega negativa, per haver gosat sortir-se del recte camí sanchista. Obviar la pròpia hemeroteca és un dels poders més perversos de la premsa.