Una lliçó d'humilitat per al 'New York Times'

BarcelonaAlexandria Ocasio-Cortez acaba de guanyar per sorpresa les primàries del Partit Demòcrata a Nova York. Aquesta excambrera llatina d'orígens humils s'ha imposat davant un rival, Joe Crowley, amb prop de 20 anys de carrera al Capitoli. I això ha deixat en evidència els grans mitjans, que donaven per tan descomptada la seva victòria, que no van preocupar-se prou de la resta de contendents. El 'New York Times', per exemple, ni tan sols havia dedicat un perfil propi a Ocasio-Cortez durant els dies de la campanya. Sí que ho van fer, en canvi, mitjans que posen l'accent en el públic femení i mil·lennial, com 'Splinter', 'Elite Daily', 'Refinery 29', 'Ozy' i 'Vogue'. A més, quan la Dama Grisa va informar de la seva victòria, va escriure que la guanyadora havia tingut el suport d'aquestes capçaleres, però no pas "dels mitjans nacionals". Encara va quedar més clar el seu aïllament de la realitat i la seva prepotència perquè, en realitat, tots aquests mitjans 'són' nacionals. El que no són és tradicionals. Ni prepotents, podríem afegir.

Per acabar-ho d'adobar, la combativa exdirectora del diari Jill Abramson piulava a Twitter: "M'emprenya que el 'New York Times' encara s'estigui preguntant qui és Ocasio-Cortez quan hauria hagut de cobrir la seva campanya. Perdre's la seva ascensió és equiparable a no veure venir la victòria de Trump el 2016".

Els grans mitjans internacionals han ajudat a afinar cap a on ha d'anar el negoci, en aquesta era digital, gràcies a les seves apostes en innovació. Però, més enllà dels laboratoris, han perdut connexió amb el carrer. I vivim en una època –amb perdó per aquest convenciment naïf– que cada cop estarà més marcada per l'empoderament de la gent. Començant per les dones, per cert.