22/01/2019

La miserable cursa per ser el digital de referència de Vox

2 min
Santiago Abascal, al centre de la imatge, en una imatge d'arxiu / EFE

BarcelonaQui els hi havia de dir, a la pobra gent d’'Alerta Digital' (pobra no per la commiseració que desperten sinó per la misèria moral dels seus titulars, inflamats d’odi). Després d’anys de treballar als marges per obrir la via a la normalització de l’extrema dreta a Espanya, resulta que qui n’obté el rèdit no és el (infra)partit Soluciona, pel qual van apostar, sinó Vox. I, així, aquest mitjà xenòfob ara està ple de crítiques a un partit amb el qual en el fons comparteix de ple l'ideari. Aquesta lluita entre l’extrema dreta i els seus ‘palmeros’ ha fet que dos mitjans es disputin ara ser el digital de Vox de preferència, que tingui detectat. Un és l’inefable ‘Mediterráneo Digital’, amb titulars com “L’èxit de Vox ho confirma: per què la gent de dretes és més guapa que la d’esquerres?”. I després hi ha un esguerro anomenat 'Diario Patriota', on es poden trobar perles com aquesta: “La Sexta aprofita la desgràcia de Julen per fer propaganda feminista i posa una minera negra”, que també és un reguitzell genuflex de lloances als d’Abascal: “Espectacular! Vox ja supera els 30.000 afiliats i en té més que Ciutadans”. Sé que alguns lectors d’aquesta columna recomanen obviar tota aquesta premsa residual. Però a mi em sembla que val la pena fixar-se en els marges, per purulents que siguin: fan la primera feina bruta de relats que després es normalitzen. Molt abans que Vox fos res rellevant, 'Alerta Digital' ja era un laboratori on experimentar amb la reintroducció dels valors franquistes.

Nanoconte

La premsa local britànica és especialista en els breus que són nanocontes. Com ara aquesta delícia: “Un periquito rescatat que preguntava tothora «On és el Dave?» s’ha reunit amb el seu propietari (que es diu Jon). La mascota, que també parlava com Darth Vader, torna a ser a la seva gàbia de Cheltenham”. Llarga vida al microperiodisme.

stats