16/09/2018

I la neutralitat d’aquest espai públic, Arrimadas?

2 min
I la neutralitat d’aquest espai públic, Arrimadas?

Ciutadans ha dedicat les últimes setmanes a tensionar la convivència, per la via d’animar la gent a retirar de la via pública els llaços grocs en solidaritat amb els presos polítics. Per alguna raó difícil de precisar -casualitats de la vida- una porció significativa de la gent que mobilitza acostuma a ser de puny fàcil i fatxenderia exaltada. En tot cas, el partit basa el seu discurs en una fal·làcia flagrant. Com que el carrer és espai públic, diuen, ha de ser neutral. Evidentment, és mentida, ja que el que ha de ser és plural. A menys que el model de societat que propugnis sigui el de mordassa i símbols únics imposats amb ferro roent, si cal.

Sigui com sigui, no li he sentit ni una paraula a Arrimadas -ni a Rivera, ni a Carrizosa- sobre una part d’aquest preuat espai públic pel qual diuen que vetllen que no només viola el seu fal·laç principi de neutralitat, sinó que ni tan sols observa el mínim rastre de pluralitat. Em refereixo a l’espai radioelèctric, un bé públic que operen fonamentalment televisions privades espanyoles i que presenta tants biaixos com determina l’Íbex-35 o el govern encarregat d’atorgar noves llicències audiovisuals als seus grups mediàtics.

És l’espai públic on es fan tertúlies sobre la independència sense independentistes, on una periodista d’un xou matinal es vanta d’haver donat el cop de gràcia al Procés per haver capturat indiscretament uns whatsapps amb el zoom de les seves càmeres, on més del 90% de l’audiència estatal la controlen televisions amb seu social a Madrid, on emeten difamacions filmades per policies dels aeroports per vincular la CUP, ETA, Podem i Nicolás Maduro a partir d’un viatge d’avió a un congrés de Veneçuela o bé on es neguen a emetre un documental que compromet el ministeri de l’Interior i les seves cabaloses clavegueres.

Els mitjans de comunicació han de poder informar amb llibertat, esclar. Però en tant que ocupen un espai finit, com és l’espectre radioelèctric, estan sotmesos a una llei -paper mullat- que les obliga a ser respectuoses amb la pluralitat (ha!), inclosa la lingüística (ha, ha!).

El paper del partit de Rivera, ja ho sabem, és desprestigiar la televisió que -segons la principal empresa internacional d’anàlisi qualitativa- treu més bona nota a tot l’Estat. Malauradament, a l’espai públic on un grapat selecte d’empreses controla el 90% del públic no hi ha ningú que faci evidents les contradiccions de Ciutadans. Ni la seva irresponsable política d’ulsterització a Catalunya. Que el lector faci memòria: ¿pot esmentar una sola entrevista a alguna televisió espanyola en què es vegi Inés Arrimadas suant la cansalada de debò?

stats