PAREU MÀQUINES

La nova frontera: ni molestar-se a atribuir una cita

Una frase anònima a 'La Razón' que representa la UE en pes

He parlat alguns cops d'aquest periodisme ouija que practica La Razón. Col·loca una cita ben sonora en portada, l'atribueix a un organisme o un estament –els jutges, l'exèrcit– i després en el text ho redueix a una opinió anònima d'algú de qui no es justifica que tingui capacitat per representar la institució sencera. Però el diari aconseguia, aquest divendres, anar un pas més enllà. La portada s'obria amb el titular "Alerta a la UE: «Espanya està sumida en el caos polític»". I es deia que "a Brussel·les observen amb preocupació la gestió de Sánchez de la pandèmia". Però enlloc d'aquesta primera pàgina identificaven qui caratsus parlava en nom de la UE: la Comissió? el Parlament? el Consell? el cambrer de la cantina?

Anem, doncs, a l'interior. S'hi diu que "a Brussel·les s'estén la percepció que «Espanya està immersa en el caos polític: sense un comandament clar, descoordinació i retard en les mesures »". De nou, qui diantre diu la frase? Brussel·les, si pots sentir-me, manifesta't! O, com diria Mercedes Milá: ¡queremos saber!

Posar una cita en portada suggereix un pronunciament oficial o, com a mínim, significatiu. La mínima obligació davant del lector és perfilar-li la font, perquè pugui calibrar-ne la importància. En aquest cas concret, no seria el mateix que ho digués un comissari estranger que un eurodiputat del PP. I hi ha moltes maneres d'acotar la cita sense violentar l'anonimat (del qual s'abusa, perquè obre la porta a les invencions). El problema és quan es comença una portada per una cita i després escrius el farcit: pot ser que et descuidis de justificar qui te l'ha dit. Si és que te l'ha arribat a dir algú concret, esclar. Perquè el periodisme ouija desprèn una fortor de sofre inquietant, per la presència d'emissors de declaracions poc corporis i, fins i tot, fantasmals.