La pandèmia també ens ha robat les notícies científiques estrafolàries

BarcelonaNormalment, per aquestes dates, els regalava un cotxe escombra de titulars, amb el millor de les notícies de l’any anterior de la incommensurable secció de ciència d’El Español. Era el moment de posar al dia els nostres coneixements sobre la salut sexual dels ornitorrincs o les mutacions més grotesques de la natura. Però el maleït covid ha fet que aquestes notícies d’interès humà –o animal– hagin quedat sepultades per l’allau de continguts sobre la pandèmia. Encara hi ha coses, com ara ʺCientífics descobreixen el trist motiu pel qual les balenes han deixat de canviarʺ. Però empal·lideixen al costat de perles dels anys anteriors com “Aquest peix té una vida sexual tan sorollosa que deixa sords els dofins” o bé “L’estrany cas de la dona que tenia orgasmes quan es raspallava les dents”. És que fins i tot els pescaclics són de baixa intensitat, aquest any. Per exemple: ʺEl perill de portar les ulleres entelades per la mascareta: l’alerta dels òptics d’Espanyaʺ. Quin és aquest risc? Doncs, efectivament, picar de morros contra un fanal o tenir un accident similar. No sé fins a quin punt calia invocar l’autoritat dels optometristes.

L’únic que he trobat, això sí, és una obsessió del mitjà amb els ous. Alguns titulars: ʺAdeu al mite d’ou igual a colesterol: set o més a la setmana no són dolentsʺ, ʺUn nou estudi confirma que els ous no suposen un risc per al cor, sinó tot el contrari: el protegeixenʺ, ʺNi colesterol ni cardiopaties, aquest és el nou perill de menjar més d’un ou al diaʺ, ʺL’estrany cas de l’espanyol que es va suïcidar amb clara d’ouʺ. O sigui, ous sí, però no, però sí, fins que et mors.

Bona entrada d’any, pacients lectors. Que mori el covid, que torni l’alegria. I les notícies estrafolàries d’El Español.