La pastilla de la dolça mort en l'edat d'or del periodisme

BarcelonaLa notícia més llegida a la web de l'Abc és "Holanda aprovarà una «pastilla letal» per als més grans de 70 cansats de viure". Ho expliquen com si poguessis anar a la farmàcia i demanar Vicks Vaporub, Iniston i una pastilleta eutanàsica. (Soc conscient de la contradicció implícita, però els humans som criatures fetes de contradiccions). Però la distància entre el titular cridaner i la realitat és gran. I expressar-ho en futur, sense cap condicional, resulta molt aventurat. Per començar, i com l'article mateix admet a l'interior, el que ha fet el govern holandès és "publicar un primer estudi" en el qual ha preguntat a la gent gran si considerarien morir voluntàriament tot i no tenir una malaltia incurable. I resulta que, extrapolant, uns 10.000 holandesos es mostren oberts a aquesta possibilitat. No diuen que vulguin morir: només que si en tinguessin ganes voldrien poder-ho fer de manera amable. L'article es permet frases editorialitzants com aquesta: "Holanda és –juntament amb Bèlgica– probablement el país més afectat per aquesta terrible banalització social de la mort assistida dels malalts".

Quan segueixes llegint, t'expliquen que la proposta és només d'un dels partits dins de "la complexa constel·lació política que sosté la majoria governamental". I que la Unió Cristiana, que forma part d'aquesta majoria, s'hi mostra en contra. De fet, com que el partit impulsor ho veu magre, diuen que presentaran la seva pròpia legislació. És a dir, esperen que el Parlament aprovi el que el govern no els dona. Ja al final de la crònica, un titolet parla d'un "futur incert". ¿S'ha venut com a realitat segura el que, de moment, no passa de projecte polític minoritari? Es tractava d'estimular el clic a compte de la banalització –ells sí– del dret a morir dignament, tot plegat amanit amb uns quants prejudicis quasisupremacistes.