25/06/2018

La penúltima de Facebook contra els grans diaris

2 min
Mark Zuckerberg, després de fer una conferència a San Jose, a Califòrnia.

Tot és política, com encertadament ens recorda amb regularitat el nostre periodista musical Xavier Cervantes, tant si parla de les cançons marineres de Manel com del preu de la cervesa al Primavera Sound. Però, a hores d'ara, ningú sap explicar per què els algoritmes de Facebook van determinar que un anunci contractat pel 'New York Times' en aquesta plataforma, en el qual es promocionava la recepta d'un pastís de festucs i aigua de roses, va ser marcat per la xarxa de Zuckerberg com a "polític". No és una qüestió insignificant: al diari també li va passar quan potenciava la difusió d'una notícia sobre la cimera de Trump amb Kim Jong-un. En penjar-hi la bandereta d'anunci polític, la credibilitat del diari quedava minvada: se'l posava al mateix calaix que els anuncis 'nominalment' polítics, firmats per partits i organitzacions afins.

Pot semblar una qüestió menor, però no ho és. Perquè això forma part de la política de Facebook d'afavorir que siguin els usuaris de la xarxa social els que acabin autoregulant aquesta autopista de la informació. Per exemple, Facebook diu que primarà els continguts dels mitjans que siguin percebuts com a creïbles. Però com que són els mateixos lectors els que acaben decidint això, el grau d'arbitrarietat pot ser enorme. Al capdavall, els lectors de 'Libertad Digital' poden considerar que el seu mitjà és el més creïble del món. "No vull entrar en un concurs de popularitat decidit pels usuaris de Facebook", deia fa unes setmanes Lydia Polgreen, directora del 'HuffPost'. I té raó. La credibilitat només es pot avaluar des de fora. Si ho fan els mateixos lectors, potser sense saber-ho el que estan mesurant és la seva 'efectivitat' (a l'hora de disseminar informacions bastardes o manipulades). Rere el vernís de la democratització hi ha, en realitat, un abandonament de funcions de Facebook preocupant.

stats