Quin és el cost de la pirateria? La pregunta és simple i, en canvi, els mitjans sovint esquiven la resposta. Ahir tots els rotatius dedicaven reportatges a les mesures que vol introduir el govern espanyol contra la pirateria cultural (i el vampirisme periodístic dels anomenats agregadors de notícies, com Google News). Però la majoria de diaris s’inhibien a l’hora de quantificar quin és el dany real que causen les descàrregues il·legals de música, pel·lícules, llibres i videojocs. I els que s’hi aventuraven no l’encertaven. La Vanguardia, per exemple, escrivia al seu editorial: “Les pèrdues que pateixen els diferents sectors de la indústria cultural espanyola per aquest concepte es compten per més de 16.500 milions d’euros”. Però comptar-ho així és un error. Perquè aquesta xifra correspon al valor del que ha estat piratejat. Però de cap manera es pot deduir que un ítem piratejat és una venda perduda. La confusió és freqüent: buscant l’hemeroteca l’he vista a teletips antics d’Efe i en nombrosos diaris. Qui afinava més ahir era El Mundo, que posava la xifra de 15.202 milions d’euros, però definia bé que no eren pèrdues sinó preu del que ha estat piratejat. El cas és que la dada bona existeix. La va obtenir GFK -una solvent empresa de demoscòpia- i l’ha validada el ministeri de Cultura. A través d’una enquesta van determinar, de cada 100 ítems piratejats, quants en compraria realment l’internauta si no tingués manera d’obtenir-los de franc. El resultat és un concepte que van batejar com a “lucre cessant” i que suma 1.220 milions d’euros, molt lluny d’aquests més de 15.000 milions que circulen sovint a la premsa. La pirateria és un problema greu per a la cultura i el debat argumental està minat d’arguments maniqueus. Però precisament perquè els diaris són part interessada d’aquest debat, han d’extremar la precisió a l’hora de donar les dades.

Al racó de pensar

“Els mascles alfa de ximpanzés enganyen com els polítics” (Entrevista a ‘El Mundo’ al primatòleg Pablo Herreros)