Els perills de les notícies sobre primeres dones

BarcelonaEn pocs dies, primera dona nomenada comissària superior dels Mossos i primera dona que dirigirà 'El Periódico'. Subratllar que algú és la primera dona que arriba a un càrrec pot ser una arma de doble tall. Dono per fet que, en la majoria de casos, s'escriu des de la bona voluntat: es vol ressaltar l'anomalia que suposa tenir càrrecs fins ara només ocupats per homes. Ara bé, en nom de la justa causa feminista hi ha el perill d'acabar suggerint –de manera involuntària, probablement– que la persona en qüestió ha accedit al càrrec més pel fet de ser dona que no pas pels seus mèrits professionals. "Ara tocava una dona", he sentit dir molts cops. És un mantra molt perniciós per com assumeix que el nomenament es fa per qüestions cosmètiques i no pas per aprofitar unes persones talentoses que el sexisme havia relegat. En un moment de retrocessos socials com el que vivim –i que afecten les dones especialment– els mitjans que creuen de debò en la igualtat d'oportunitats han d'extremar la cura a l'hora de redactar les peces. Subratllar que a determinat càrrec hi arriba per primer cop una dona és noticiable. Però moltes professionals rebutgen que el seu sexe sigui el primer tret que les identifiqui: no escatimem els mèrits. Que la causa no devori les persones, perquè les persones 'són' la causa.

L'estrena de la setmana

Títol i subtítol de portada de l''Abc': "El colpisme fa president Sánchez, però li segresta la legislatura. La no renúncia a la seva acta dels diputats de JxC acusats per l'1-O facilita la seva investidura, encara que augura un govern debilitat pel xantatge de l'independentisme i el malestar de Podem per sentir-se menystingut". Colpisme, segrestos, xantatge, malestar...! Un no sap si llegeix una notícia política o una sinopsi d'un film de Bruce Willis.