El més petit dels problemes del periodisme és l’intrusisme

LA FEDERACIÓ d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) ha decidit que només admetrà com a membres els que tinguin el títol de periodista. És un error que evidencia la distància que separa aquesta institució tan honorable de la Realitat. Alguns motius. 1) Les carreres de periodisme no faculten per exercir: només donen -les bones- unes bases a partir de les quals es pot desenvolupar l’ofici, que s’adquireix amb experiència al costat de veterans. 2) La comunicació està regida pel dret a la lliure expressió. Qualsevol persona és un potencial emissor i és responsabilitat dels mitjans -jo no crec en el mal anomenat periodisme ciutadà - seleccionar aquells individus que saben tractar la informació de manera rigorosa i professional. 3) Hi ha branques del periodisme -com ara la científica- on pot resultar més útil tenir una carrera tècnica que no una de lletres. Si el llicenciat té fusta, sap l’abecé de la professió i té gràcia a l’hora d’escriure, els mitjans faran bé de captar-lo. 4) El dret a la informació no és del periodista, sinó del ciutadà. Per tant, fer pressió corporativista perquè només els posseïdors d’un títol puguin exercir de periodistes evidencia una visió molt restrictiva d’aquest dret.

El principal enemic del periodisme no és que l’exerceixi algú que s’ha llicenciat en, posem per cas, història o polítiques: és que l’exerceixi qui treballa de manera irresponsable i deshonesta; qui manipula i confon la gent amb informacions esbiaixades. I això es dona al marge de qualsevol titulació, perquè qui saboteja el periodisme des de dins -el temible enemic interior- no ho fa per desconeixement o manca de preparació específica. Més aviat al contrari: és un esforç conscient. I és contra els que devaluen l’ofici, fent que any rere any baixi la confiança de la població en els mitjans, que la FAPE hauria de centrar els seus esforços. Però, com a bona organització gremial, no s’hi atrevirà.