La política no pot eclipsar l’esport (bé, fins l’endemà de la final)

Alguns diaris han lamentat aquests dies la instrumentalització de l’esport per part de la política. Són els mateixos diaris que aquest diumenge no obrien amb la victòria esportiva del Barça sinó que la col·locaven en segona posició, sota les seves inflamades notícies sobre himnes sacres i xiulades paganes. I com que ja hem superat les municipals i la pròxima cita és el 27-S, es reactiva el setge mediàtic a Mas. La Razón, en portada: “Insult a Espanya” i “Xiulada a Felip VI i a l’himne nacional amb la vènia de Mas”. El Mundo anava més enllà i en feia copartícip el president català: “Monumental xiulada al rei, somriure de Mas i el Barcelona campió”. Altres, com l’ Abc, eren la riota de les xarxes per una notícia sobre la gegantina pancarta dels bilbaïns, que deia “Jo ta ke irabazi arte” i que van atribuir a un lema d’ETA, quan és un crit general, que significa alguna cosa com “Trepitjant fort fins a la victòria”. Però, esclar, devien pensar, si està escrit en èuscar, segur que una mica de la ETA -així, sense apostrofar- ho és. El diari -que de passada confonia el dibuix d’un lleó, símbol de l’equip, amb el d’un gos amenaçador- va admetre l’error i va esborrar la notícia, després de demanar disculpes.

Fins i tot els diaris esportius de Madrid prioritzaven la xiulada. “Molt de soroll, molt de Messi”, escrivia l’ As. El Marca, per un dia i sense que serveixi de precedent, es comportava i col·locava Messi en portada sota el titular “Sa majestat”. Una idea similar, però amb més intencionalitat política, tenia la portada de L’Esportiu : “Només tenim un rei”. Tot i que a la foto apareixia l’equip en ple, no crec que cap lector hagi tingut dubtes sobre la identitat del monarca en qüestió.