21/12/2018

La premsa de Madrid perd la seva guerra el 21-D

3 min
portada razon 21/12/18

BarcelonaDiaris que encara és hora que renyin Aznar per haver negociat amb ETA, ara consideren que l'encaixada de mans perfectament pública entre Pedro Sánchez i Quim Torra és un desastre com el del 1898, que certifica l'enèsima guerra perduda per Espanya. "La rendició de Pedralbes", titula 'El Mundo'. O 'La Razón': "Sánchez claudica davant Torra". I també l''Abc': "Sánchez, reu del seu pacte". Titulars bèl·lics que deixen la pregunta en l'aire: ¿amb quines paraules titularien si hi hagués una guerra de veritat?

Els editorials estan a l'altura de la gesticulació extrema de les portades. 'El Mundo', per exemple, titula el seu "Sánchez rebaixa Espanya a l'altura dels seus enemics". Periodisme d'orgull ferit, d'emocionalitat, de 'me-duele-España'. El diari situa el president espanyol en el dilema de "seguir estrenyent els vincles amb els independentistes per aferrar-se al poder o desmarcar-se de tan tòxica companyia". Que la foto fos equilibrada i, per tant, interpretable com una cimera entre iguals posa els pèls de punta al diari. I, certament, des del punt de vista semiòtic aquest és el gran triomf de Torra, ahir. Pot semblar poca cosa operativa, però té un valor simbòlic no menyspreable. Ara, a partir d'aquí difícilment se sosté tota la parafernàlia de guerra que envolta el seu relat. O que el diari intenti negar fins i tot l'existència d'un conflicte, ja que critica al PSOE que ho hagi admès per escrit. A Espanya no hi ha conflicte territorial. Ni a l'Iran, homosexuals, que deia Mahmud Ahmadinejad l'any 2007 (davant les riotes dels assistents a la conferència que pronunciava a la Universitat de Colúmbia).

'La Razón' també renuncia al seu nom i hauria de plantejar-se canviar la capçalera a 'Los Sentimientos', ja que titula l'editorial "La cimera de la indignitat". Segons creuen, la trobada va permetre veure "el govern de la Nació dialogant «de tot» amb el govern autonòmic –presentant-se ara com un «miniestat»– que va protagonitzar un cop contra la legalitat democràtica". De nou, sentiments i guerra, però amb el mèrit d'introduir un tercer element: Belzebú. "Esclar que s'ha de dialogar, fins i tot amb el diable si et té agafat pel coll, però no més enllà". Tan mefistofèlica afirmació segueix després derivant cap a la retòrica directament franquista, quan es diu que al capdavant de la Generalitat hi ha "la fracció més irredempta" del nacionalisme català. Només els queda exigir que, sisplau, algú els converteixi en "cautivos" i "desarmados". És a dir, presos i 155, de fet.

I també l''Abc', esclar, s'arrossega amb el cap cot i les laceracions. "Cessió humiliant", "sobreviure al límit de la dignitat", "foto vergonyosa", "ració d'enrojolament", "infàmia", "propaganda monclovita", "estafa", "perdre dignitat democràtica", "penós", "abisme", "confondre submissió al líder amb la covardia", "demolidor", "conglomerat d'odiadors d'Espanya"... Que intenti ara, el lector, construir una argumentació més o menys racional sense renunciar a tots aquests epítets sentimentaloides.

Només 'El País', a Madrid, intenta afermar el diàleg, quan diu a l'editorial que "La nota final Sánchez-Torra té dosis d'imprecisió, però és constitucional". No hi falten invectives a l'independentisme o al govern català, però es nota que aquest és l'únic diari que intenta ajudar Sánchez a continuar com a inquilí monclovita. El diari, però, creu que aquesta reunió "molt previsiblement donarà origen a un nou esvoranc en la confiança del Partit Popular i Ciutadans".

A Catalunya, mentrestant, la paraula 'diàleg' aconseguia el seu pòquer de capçaleres. Els més optimistes eren 'El Periódico' (que titulava amb una cita de la declaració on es diu "Diàleg efectiu i proposta política") i l'ARA ("Torra i Sánchez donen una nova oportunitat al diàleg"), mentre que hi havia més salsa agredolça a 'La Vanguardia' ("Sánchez i Torra discrepen però consoliden la via de diàleg") o a 'El Punt Avui' ("Diàleg de mínims"). Però, si la premsa de Madrid parla en termes de derrota quasi històrica, ¿on són els titulars de victòria dels diaris catalans? La premsa de Madrid deu tenir algun vincle no revelat amb la indústria dels ansiolítics. Si no, no s'entén aquesta persistència en elevar a guerra qualsevol dissensió.

stats