¿Recorden Groucho i Chico Marx recitant allò de la part contractant de la primera part? Doncs bé: era més intel·ligible que la gestió dels grups parlamentaris al Congrés, un embolic que faria les delícies dels guionistes de House of cards (o de Joc de trons ). No és estrany, per tant, que els titulars del quiosc sobre l’assumpte siguin extremadament divergents. Per exemple: s’ha trencat Podem? Per a El Mundo, no, perquè obre portada amb “Podem cedeix poder als seus aliats per no trencar-se”. Però està en minoria. La Vanguardia sí que hi veu ruptura: “La tensió territorial trenca Podem al Congrés”. Coincideix amb La Razón, que titula “Podem es trenca i Compromís demana grup propi”.

Repesquem de nou el titular d’ El Mundo. A més de dir que resistia la ruptura, afirmava que Podem havia cedit poder. Però els diaris catalans no ho acabaven de veure clar: al cap i a la fi, la promesa de crear grups territorials s’ha esvaït. Així, l’ARA ressaltava: “Podem tindrà un únic grup al Congrés”. I El Periódico oferia un títol molt similar, dient que hi hauria un únic grup, tot i que afegia la cua “però plurinacional”, que actuava de pomada antifrustració. Curiosament, entre tot aquest marasme de titulars sobre trencadisses, El País oferia un oasi de tranquil·litat: “Un acord resol les diferències per formar grups a les Corts”, deia el subtítol. Aquí pau, i després glòria. El títol era: “Podem i PSOE salven obstacles per a un pacte”. Els verbs de connotacions positives no sovintegen -per dir-ho suaument- als titulars d’El País que tenen Podem com a subjecte. Cal deduir-ne que, per al diari, haver esquivat el reconeixement al Congrés de l’especificitat catalana, valenciana i gallega bé que mereixia una excepció.