La premsa posa en marxa l’operació Pim-Pam-CUP

BarcelonaMentre la CUP troba com honorar els seus dos poc compatibles preceptes “No investirem Mas president” i “No farem descarrilar el procés”, s’haurà d’acostumar al soroll de tam-tams de la premsa repatània al sobiranisme. El goliat el colpejava avui l''Abc', des de la seva portada: “Otegi vol que la CUP possibiliti a Mas ser president”. S’agafen a una presumpta frase dita pel secretari general de Sortu (“Imagino que faran el mateix que vam fer nosaltres amb Ibarretxe”) per suggerir que és ETA qui comanda la CUP. Allà on no arriba la informació, o la pseudoinformació, que ho facin les ironies. El quiosc de divendres és fecund de metàfores i acudits. Jiménez Losantos, a 'El Mundo', els hi diu “ferotges samarretaires” i proposa que se sortegi la presidència coral que proposen al concurs El CUPonazo del Poder. Al mateix diari, Santiago González desaconsella els relleus mensuals “per impedir als columnistes espanyols titulars com «Mas està amb el mes» i altres grolleries”. Carlos Herrera, a l''Abc', també hi suca pa: “No és una coral, és un orfeó, una tuna, o millor, una comuna [...]. La política catalana ha perdut el cap. I en el cas d’aquests nois, fins i tot la sandàlia”.

Una presidència col·legiada no només espanta la premsa de Madrid. A 'La Vanguardia', el seu director ironitzava: “El tres en un serveix per prevenir el xerric de les frontisses, però hi ha idees en política que ni tan sols els lubricants aconsegueixen evitar que grinyolin”. Al diari ho saben bé. Als anys 20, l’editor va comprar una original taula triangular per escenificar l’idèntic pes dels tres directors que havia nomenat: Gaziel, Rodríguez Codolá i Escofet. La idea va fracassar i el 1933 ja només quedava Gaziel al capdavant del diari. Potser l’aversió del rotatiu pels tripartits ve d’aleshores.