Per què la portada de la primera edició de La Razón només donava a Podem 42 escons —empatat amb C’s— i deixava sense sumar-li els 27 seients d’En Comú, Compromís i En Marea? Per què l’ Abc tria com a imatge de primera pàgina un mapa gran d’Espanya pintat segons el partit guanyador a cada província, si la realitat és bastant més complexa que el que suggereix aquesta taca blava? Quan La Razón subratlla que “Rajoy ha guanyat les eleccions” (en comptes de dir “El PP”), ¿és un titular dedicat a Soraya Sáenz de Santamaría? Per què El Periódico titula “En Comú Podem s’imposa a Catalunya al sobiranisme”, com si demanar un referèndum al programa electoral no fos un acte radicalment sobiranista (que no independentista)? Per què La Vanguardia diu a l’editorial que el gran derrotat a Catalunya és Artur Mas i, en canvi, no esmenta enlloc Duran, que ha perdut l’acta de diputat després de 33 anys, i Unió? Afirmar també que els resultats demostren “que la tercera via que ha defensat sempre aquest diari no només és una quimera, sinó l’única sortida possible”, ¿no és excèntric si el partit que va encunyar l’expressió ha perdut tots sis escons que tenia i ha quedat fora del Congrés? ¿I per què diu que “l’electorat castiga l’allunyament de la centralitat” de Mas —referint-se a la resolució rupturista del Parlament— si ERC ha duplicat vots i triplicat escons secundant aquest mateix text? Per què El País, La Razón i El Mundo —entre d’altres— animen Rajoy a intentar formar govern, amb un 28,7% dels vots, però durant setmanes han intentat destruir les opcions de JxSí, que té el 39,5% dels sufragis? The answer, my friend, is blowing in the wind, que cantava Dylan. Sí, el de The times they are a-changin’.